Esto se acaba y se acaban algunos trabajos, sueños e ilusiones. Nuestra colaboración continúa, persistente, permanente, a pie de calle. Gracias a todos los que hemos estado este año, dando nuestro amor y trabajo a la gente que más lo necesita en algunas de las partes del mundo menos desarrolladas. Nuestro recuerdo y especial agradeciamiento a JULIA, LAIA, CAROLINA Y MARCOS, nuestros voluntarios de Tarragona que han sido magnificos para desarrollar lo que se les ha encomendado. A toda la Junta Directiva de Milpa-Tarragona, a todos nuestros compañeros de Milpa Lleida, Burgos, Andalucia, Avila, Cantabria, a nuestros financiadores y colaboradores, a nuestros socios y siempre amigos. Gracias a ellos y también a Ceiba (Guatemala) y la URV solidaria (Tarragona), porque entre todos juntos hemos hecho un mundo un poco más justo y armonioso.
Este blog ha sido útil para poner en contacto a la gente de aquí con nuestros voluntarios, para que a su vez ellos nos informaran de como se encontraban y como veian las cosas en una tierra lejos de sus casas. Ha sido útil y por ello no lo cerramos, lo guardamos como un recuerdo vívido de nuestros chicos haciendo labores de voluntariado y servirá, si asi se quiere, para continuar nuestro proyecto y programa de acercar a nuestros estudiantes a la razón misma de la vida, la realidad, la penuria y las necesidades de nuestros semejantes allá donde se encuentren.
salva lorén
viernes, 18 de diciembre de 2009
lunes, 24 de agosto de 2009
Investigando, viajando y asistiendo a reuniones.
Los primeros días en la oficina de Ceiba en Chimaltenango, nos tocó efectuar un cronograma de nuestras actividades, y comenzar el inicio de recopilación de información, para la redacción del informe jurídico sobre las vías de acceso a la justicia para le efectividad del Derecho Indígena, en especial el reconocimiento del efecto vinculante de las consultas comunitarias. Para ello conversamos con Naty, quien nos orientó un poco respecto los objetivos que debemos perseguir en el trabajo de investigación y lo que se espera de nuestro informe, con su difusión. Una vez finalizado el cronograma y el esquema de trabajo, se lo entregamos a Naty para su revisión.
Carolina trabajando en Ceiba, Chimaltenango
Marcos en su escritorio en Ceiba
Posteriormente, el viernes 14 nos tocó viajar a la sede de Ceiba en Huehuetenango, con el objeto de aprovechar la reunión allí efectuada para conocer a los restantes miembros de Ceiba, y a entrevistarnos con Chico, dirigente indígena que preside la Asamblea de los Pueblos indígenas, que articula la defensa comunitaria en contra de la minería.
Luego, durante la semana pasada nos desplazamos a Ciudad de Guatemala para iniciar la investigación en la Universidad de San Carlos, buscando tesis y libros que dicen relación con la tutela del Derecho Consuetudinario Indígena. Asimismo, estando allí fijamos reuniones con diversos juristas que actúan en la defensa de los Derechos Indígenas, y su vinculación con las materias ambientales.
Entrada a la Universidad de San Carlos, en Ciudad de Guatemala
El viernes 20 tuvimos la suerte de asistir a la Asamblea Departamental por la Defensa de los Recursos Naturales de Huehuetenango, invitados por Chico, en dónde pudimos constatar un ejercicio de verdadera democracia. En la asamblea los diversos representantes de las comunidades indígenas y lingüísticas expusieron los problemas ocasionados en sus comunidades por las actividades mineras y por la construcción de centrales hidroeléctricas, siendo respetuosamente escuchados por el resto. Al final de la reunión se articularon diversas estrategias y acciones a implementar durante los próximos meses, para la lucha en contra de estas actividades económicas que tanto daño hacen no tan solo al medio ambiente, sino a las comunidades indígenas donde se asientan, rompiendo los lazos sociales y vulnerando la forma de vida ancestral.
Asamblea Departamental por la Defensa de los Recursos Naturales, en Huehue
Durante la semana que viene, nos tocará efectuar numerosos viajes a Ciudad de Guatemala, ya que tenemos fijadas diversas actividades y reuniones con académicos y juristas especialistas en Derecho Ambiental e Indígena, para que nos orienten en nuestro trabajo de investigación y nos ayuden a recopilar información relevante. Asimismo, nos tocará asistir este viernes a un Taller de Resistencia y Cosmovisión Maya, a la que concurrirán también diversos representantes de las comunidades mayas de Huehuetenango, y en el que esperamos aprender mucho. Aprovecharemos, durante esta instancia, de entrevistar a diferentes líderes indígenas, en especial aquellos encargados de aplicar el Derecho Consuetudinario Maya.
Como ven, nos ha tocado desplazarnos mucho por diversos sitios, asistiendo a reuniones y recopilando información, para posteriormente comenzar a sistematizar todo lo obtenido e iniciar el trabajo de redacción propiamente tal. Esperamos pronto contar los avances que hemos realizado en esta materia.
Marcos y Carolina
jueves, 20 de agosto de 2009
Ja s'acaba
Hola a tots!
Aquests dies no hem escrit gaire però és que aquí a Chaculá utilitzem els ordinadors "públics" i no sempre estan disponibles, i a més a més fan el mateix horari que la clínica així que tampoc puc estar-me molta estona aquí, només les estonetes que no ve ningú.
Aquests dies no hem escrit gaire però és que aquí a Chaculá utilitzem els ordinadors "públics" i no sempre estan disponibles, i a més a més fan el mateix horari que la clínica així que tampoc puc estar-me molta estona aquí, només les estonetes que no ve ningú.
Demà ja ens despedim de la nostra feina amb CEIBA i dissabte comencem la setmana de ruta pel país... la nostra intenció és pujar cap a Tikal i des d'allà anar baixant fins a la costa del carib guatemalteca. La veritat és que les tres tenim moltes ganes de conéixer la selva del Petén i la costa però alhora ens entristeix deixar la feina aquí. En el meu cas el fet d'haver estat meitat del temps a Cuilco i meitat aquí fa que tampoc sigui tant dura la despedida perquè una part ja la vam fer, però suposo que per la Monste, que ha estat tot el temps aquí serà més difícil...i és que la gent que treballa aquí són molt agradables, atents i és com una família. L'ambient a Chaculá és tranquil i molt agradable.
Jo estic molt contenta d'haver estat dues setmanes aquí, el poder treballar a la clínica al costat de la infermera i la comadrona ha estat un plaer i m'ha servit per aprendre molt d'elles, que ja tenen molts anys d'experiència. Dilluns vaig tenir la meva primera emergència nocturna, una noieta de 15 anys que tenia una hemorràgia postapart. La situació va ser delicada però entre les tres la vam poder estabilitzar per enviar-la al centre de salut de Nentón on, en principi la podíen atendre. El dia següent vam saber que quan van arribar allà, tot i tenir el medicament necessari, com que el metge de guàrdia no hi era va haver de fer unes 3 hores més fins a Huhuetenango, em va entristir molt saber això, tenien el medicament però qui havia de ser allí atenent emergències no hi era! i mira que havíem trucat dient que enivàvem a la noia...
Bé ja tindrem temps a la tornada per explicar ecperiències. De moment aquest vespre sopar de despedida amb els companys i demà ja cap a Huhue per despedir-nos allà de la resta de gent de CEIBA i començar dissabte a viatjar.
No crec que poguem escriure gaire més al blog. Moltes gràcies per anar-lo llegint i escriure, ha estat sempre un plaer llegir els vostres comentaris i ens han ajudat molt! ens veiem d'aquí a poc.
Una abraçada molt forta
Júlia
viernes, 14 de agosto de 2009
Llegada a Chimaltenango
El día jueves 6 de agosto partimos desde La Antigua a la ciudad de Chimaltenango, con la finalidad de iniciar nuestro trabajo con CEIBA. Fue la primera vez que cogimos las famosas camionetas, lo que realmente consistió en toda una aventura, en primer lugar para encontrarla en medio de ese mar de colores, y luego el viaje en sí, lleno de curvas y emoción.
Terminal de La AntiguaLLegamos a las 2 de la tarde, al "cruce", allí donde Luisa nos decía que estaba el "Super 24". Tal cruce es realmente caótico, no hay señalización de tránsito y cada conductor se las arregla como puede ¿valientemente, podría decirse? En todo caso, no les ha de importar mucho, ya que casi todos los vehículos portan algún membrete que hace alusión a que Jesús les guía en su camino, y por tanto ponen toda su confianza en que Dios le proveerá de la buena conducción. Ahora bien qué le queda al pobre ateo que es transportado por aquél...
Desde el cruce llamamos a Vanessa, con quien ya habíamos compartido las sesiones de la Conferencia Internacional sobre la Minería. Ella sin dudar vino en su carrito a buscarnos y nos condujo hasta la Oficina de CEIBA donde nos encontramos con Naty (quien también habíamos conocido en la Conferencia) y nos fueron presentados los demás compañeros que cumplen otras funciones.
Entonces, sostuvimos nuestra primera reunión con Naty, con quien intentamos determinar, "en principio", cual sería nuestra tarea, ya que como primer intento de trabajar con juristas, resulta un tanto complicado hacerlo a priori. Lo bueno es que nos dieron amplia libertad de trabajo y luego fijaríamos un cronograma de actividades.
Quedaba aún por determinar dónde pernoctaríamos durante estos días, por lo que recordamos que Luisa nos había dicho que Vanessa había ofrecido su casa, y efectivamente así fue. En la noche nos fuimos a su casa, que queda a unos 10 minutos de la oficina (cuando no hay tránsito, porque si coges la camioneta durante el horario de salida del trabajo, tardarás 1 hora), y conocimos a dos personajes increíbles: Manuelita y Ñuxca (no sé como se escribe, pero así siento que se pronuncia), ambas llegaron al hogar de Vanessa con finalidad de rehabilitarse del maltrato que habían recibido en su respectivos anteriores hogares, la primera debe haber sufrido más porque es más desconfiada, y tiene una mirada que a los niños del sector asusta, pero tiene un gran corazón. Ñuxca, en cambio, se rehabilitó completamente, y actúa como una nena, es muy juguetona y reclama mucho cuando Vane se marcha al trabajo, pero asimismo demuestra su alegría cuando regresa. Ah! debo decir también que por las noches ladran mucho.
Desde el cruce llamamos a Vanessa, con quien ya habíamos compartido las sesiones de la Conferencia Internacional sobre la Minería. Ella sin dudar vino en su carrito a buscarnos y nos condujo hasta la Oficina de CEIBA donde nos encontramos con Naty (quien también habíamos conocido en la Conferencia) y nos fueron presentados los demás compañeros que cumplen otras funciones.
Entonces, sostuvimos nuestra primera reunión con Naty, con quien intentamos determinar, "en principio", cual sería nuestra tarea, ya que como primer intento de trabajar con juristas, resulta un tanto complicado hacerlo a priori. Lo bueno es que nos dieron amplia libertad de trabajo y luego fijaríamos un cronograma de actividades.
Quedaba aún por determinar dónde pernoctaríamos durante estos días, por lo que recordamos que Luisa nos había dicho que Vanessa había ofrecido su casa, y efectivamente así fue. En la noche nos fuimos a su casa, que queda a unos 10 minutos de la oficina (cuando no hay tránsito, porque si coges la camioneta durante el horario de salida del trabajo, tardarás 1 hora), y conocimos a dos personajes increíbles: Manuelita y Ñuxca (no sé como se escribe, pero así siento que se pronuncia), ambas llegaron al hogar de Vanessa con finalidad de rehabilitarse del maltrato que habían recibido en su respectivos anteriores hogares, la primera debe haber sufrido más porque es más desconfiada, y tiene una mirada que a los niños del sector asusta, pero tiene un gran corazón. Ñuxca, en cambio, se rehabilitó completamente, y actúa como una nena, es muy juguetona y reclama mucho cuando Vane se marcha al trabajo, pero asimismo demuestra su alegría cuando regresa. Ah! debo decir también que por las noches ladran mucho.
Manuelita y ÑuxcaTampoco puedo dejar de mencionar a Libertad, una tortuguita que llegó a casa de Vanessa, escapando de su cautiverio, de ahí su nombre, todas las mañanas le damos de comer (lechuguita o papaya), y también tuvimos la oportunidad de presenciar su baño sabatino, aunque creo que la pobre se estuvo congelando.
LibertadPara qué mencionar el jardín, hermoso, los aguacates se caen de maduros, hay muchísimos y deliciosos, muchas flores, todo muy lindo, es un espacio en el que se percibe el amor y dedicación que le ha pueso Vanessa.
Flor exótica del jardín de VanessaNuestra anfitriona la dejo para el final porque, como decímos en Chile "es la guinda de la torta", una personita que nos recibió con los brazos abiertos, que nos llevó al mercado de Chimaltenango y nos dio de probar de fruta que se nos antojaba, que nos ha prepardo unos licuaditos de fresita y bananito con granola y atolitos de mosh increíbles. Pero lo más grato han sido las conversaciones que con ella hemos sosteido en las noches, de las cuales denota una gran lucidez y conocimiento de su pueblo. De ella, estaremos eternamente agradecidos.
Carolina y Marcos
miércoles, 12 de agosto de 2009
Chaculá
Hola a tots!
La Laia i jo ja som a Chaculá, després de 5 hores en camioneta, de molts bots, d'un paisatge preciós i de veure sol, pluja, un arc de San Martí i Mèxic en la distància, vam arribar a Nueva Esperanza Chaculá on ens esperva la Monste i també el logista de la zona, don Chello, la casa és molt diferent a la de Cuilco i també molt acollidora, ja estem instal·lades.
Ahir vam visitar una comunitat, vaig tenir la sensació d'estar envoltada de més pobresa que a Cuilco. Avui la Monste i la Laia són a una reunió amb els promotors i jo m'he quedat a la clínica. La clínica és molt maca i està molt ben equipada. Compartir coneixements amb doña Juana, la infermera és molt maco, en sap molt!
Avui no tinc gaire temps per explaiar-me,... més la pròxima vegada!
Una abraçada
Júlia
lunes, 10 de agosto de 2009
Fotos a les comunitats
Totes les imatges són fetes a la comunitat del Herrador, de Cuilco. VA ser una estona molt divertida i emocionant.Júlia
Canvi de zona de treball
Hola a tots,
Avui és diumenge i la Laia i jo acabem de tornar de passar per una experiencia esgotadora...un dia de compres al mercat de Chichicastenango, al departament de Quiché. Jo que ja de normal no sóc gaire d'anar de tendes... doncs al mercat, entre la gentada, els venedors que et van perseguint, el regateig i sobretot els nens petits que et volen vendre qualsevol coseta... estem exhaustes! aixo sí s'ha de reconéixer que hem tornat carregades...
Dema canviem de zona de treball. Aquestes setmanes que queden de feina les passarem a Chaculá. EL poble de Chaculá esta situat més al nord que Cuilco, pero també aprop de la frontera amb Mexic pel municipi de Gracias a Dios., alla j ano é szona Mam, sino Chuj, i pel que ens han explicat trobarem menys gent qu eparli el castella i l anecessitat molt sovint d'un traductor a les comunitats. Alla ens trobarem amb la Monste. Visitarem comunitats de la zona i jo podré també estar a la clínica com a metgessa voluntaria. La veritat és que tinc ganes de conéixer la clínica i veure com s'hi treballa. Com us he explicat fins ara, de la feina feta a les comunitats de Cuilco m'he quedat amb un regust agredolc, no sé fins a quin punt he pogut ser d'ajuda per alguna de les persones que he visitat, o per contrari els he obert un camí (fent un diagnostic o recomanant un tractament)que ells mai podran seguir... és una sensació extranya que tinc ganes de compartir amb la Luisa a la tornada.
L'experiencia esta passant rapid i ja ens queda menys d'un mes per tornar. La despedida de Cuilco va ser trista, és un d'aquells moments en que marxes d'un lloc i saps que, de moment, ja no hi tornaras, i sobretot despedir-nos del Pedro i de la María, la María que ha estat com una mare per nosaltres, ens ha cuidat, ha estat molt carinyosa amb nosaltres i ens ha ensenyat a fer Tamales i Tortillas que de tornada ja cuinarem... en fi una experiencia personal molt enriquidora que tenim ganes de completar amb el pas per Chaculá.
Júlia
L'experiencia esta passant rapid i ja ens queda menys d'un mes per tornar. La despedida de Cuilco va ser trista, és un d'aquells moments en que marxes d'un lloc i saps que, de moment, ja no hi tornaras, i sobretot despedir-nos del Pedro i de la María, la María que ha estat com una mare per nosaltres, ens ha cuidat, ha estat molt carinyosa amb nosaltres i ens ha ensenyat a fer Tamales i Tortillas que de tornada ja cuinarem... en fi una experiencia personal molt enriquidora que tenim ganes de completar amb el pas per Chaculá.
Júlia
sábado, 8 de agosto de 2009
Primer comiat
Ahir va ser l'últim dia de treball a les comunitats de Cuilco i també l'últim dia amb Don Pedro i Maria als qui hem agafat carinyo durant aquestes setmanes de convivencia i treball.
Durant la setmana hem visitat diferents comunitats, dues de les quals ja haviem visitat amb anterioritat i com va dir la Júlia ens vam despedir sense saber si tornarem a veure mai aquelles cares i amb la incertesa de si les condicions de vida milloraran.
A poc a poc em vaig familiaritzant amb el treball a les comunitats i se'm fa més fácil tenir contacte amb la gent. Al principi m'era difícil iniciar una conversa i encara més parlar sobre problemes que afectessin a nivell personal o comunitari, potser perqué la meva posició era distant per manca de confianca i desconeixement de l'entorn i la cultura i també perqué el fet de ser de fora també crea barreres.
Durant aquests dies en els que el contacte amb les persones ha estat més directe, algunes han explicat problemes que tenen en el dia a dia, problemes d'alcoholisme per part de marits i fills, maltractaments a la llar, i alguns nens amb discapacitat els quals necessitarien un atenció especial que no rebran mai, i en veure aixó et preguntes quin futur li espera a aquestes persones en les comunitats, que será d'ells a mesura que passin els anys.
Com a persona i treballadora social sense experiéncia, comparteixo amb la Júlia el sentiment de frustració que provoca trobar-se davant d'aquestes situacions. Necessitats expressades i d'altres que es fan evidents, en les que t'agradaria canviar moltes coses peró que al voltant hi ha masses barreres, económiques, culturals, polítiques, etc, que dificulten aquesta tasca. Per aixó durant les xerrades remarquem el tema de l'educació, que la informació i orientacions que es donen es transmetin a la resta de la comunitat, sobretot als nens, ja que ells són el futur, perqué creiem que és el primer pas per fer possible aquest procés de canvi.
Laia
Durant la setmana hem visitat diferents comunitats, dues de les quals ja haviem visitat amb anterioritat i com va dir la Júlia ens vam despedir sense saber si tornarem a veure mai aquelles cares i amb la incertesa de si les condicions de vida milloraran.
A poc a poc em vaig familiaritzant amb el treball a les comunitats i se'm fa més fácil tenir contacte amb la gent. Al principi m'era difícil iniciar una conversa i encara més parlar sobre problemes que afectessin a nivell personal o comunitari, potser perqué la meva posició era distant per manca de confianca i desconeixement de l'entorn i la cultura i també perqué el fet de ser de fora també crea barreres.
Durant aquests dies en els que el contacte amb les persones ha estat més directe, algunes han explicat problemes que tenen en el dia a dia, problemes d'alcoholisme per part de marits i fills, maltractaments a la llar, i alguns nens amb discapacitat els quals necessitarien un atenció especial que no rebran mai, i en veure aixó et preguntes quin futur li espera a aquestes persones en les comunitats, que será d'ells a mesura que passin els anys.
Com a persona i treballadora social sense experiéncia, comparteixo amb la Júlia el sentiment de frustració que provoca trobar-se davant d'aquestes situacions. Necessitats expressades i d'altres que es fan evidents, en les que t'agradaria canviar moltes coses peró que al voltant hi ha masses barreres, económiques, culturals, polítiques, etc, que dificulten aquesta tasca. Per aixó durant les xerrades remarquem el tema de l'educació, que la informació i orientacions que es donen es transmetin a la resta de la comunitat, sobretot als nens, ja que ells són el futur, perqué creiem que és el primer pas per fer possible aquest procés de canvi.
Laia
jueves, 6 de agosto de 2009
Reflexió
Avui ens hem despedit ja d'una de les comunitats. Al Herrador hi hem estat un parell de vegades i la gent ha estat molt amable i participativa. Després de passar consulta hem recollit i ens hem anat despedint de cadascuna de les persones que hi havien. En veure la meva càmera de fotos han volgut que els fotografiéssim, ha estat un moment molt maco i divertit, com reien davant la càmera!! (la majoria)... algun nen s'espanatava! al marxar la Laia i jo ens hem quedat una mica compungides, ja comenecem a despedir-nos de gent que, de moment, no sabem si tornarem a veure. Un es pregunta si canviarà alguna cosa a la comunitat, si els consells que els companys de salut aporten donaran els seus fruits, però en el meu cas també em pregunto com acabaran alguns pacients que he vist... se'm fa difícil i em frustra haver de dir algú que necessita anar a l'hospital, quan per altra banda sé que potser no poden pagar el viatge...és una sensació extranya, aportar uns consells o un diagnòstic, que per altra banda potser només els reportarà més problemes... Aquí us deixo aquesta reflexió que em faig a cada comunitat.
Júlia
miércoles, 5 de agosto de 2009
En la Conferencia Internacional sobre la Minería
El día lunes 3 tuvimos nuestro primer contacto con la gente de Ceiba: Natalia, Vanessa y Jimmy, en el contexto de la Conferencia Internacional sobre la Minería, realizada en el Convento Belén ubicado en Antigua. Fuimos muy bien recibidos, y pudimos compartir bastante con ellos durante los 3 días que duró la actividad, compartiendo impresiones y algunas nociones sobre nuestro trabajo futuro. Este evento fue organizado por Ceiba, Catapa, Copae, Flacso, Rights Action, entre otras organizaciones, con el objeto de denunciar los estragos que las actividades mineras están ocasionando en la región.
Natalia inaugurando la Conferencia.
Las primeras sesiones se efectuaron en la misma iglesiaNos invitaron a participar en la Conferencia, en la cual pudimos tener nuestro primer acercamiento al tema de la minería en Guatemala. Participaron numerosos representantes de diversas comunidades indígenas y asociaciones civiles guatemaltecas, así como representantes de organizaciones de distintos puntos de Latinoamérica con conflictos mineros, como es el caso de Perú, Honduras, Bolivia y Chile, entre otros.
Representantes de Guatemala, Perú y ChilePudimos integrarnos a las mesas de trabajo, concentrándo nuestra tarea en la mesa sobre legislación minera y las vías de acceso a la justicia nacional e internacional, dónde analizamos los diferentes mecanismos de acceso a la participación, a la información ambiental y al acceso a la justicia, en relación con conflictos mineros, poniendo especial énfasis en la legitimación activa de las comunidades indígenas en Guatemala.
La distribución de las mesas de trabajo, en la fuente del Convento
Participando en la mesa de trabajo de la legislación nacional e internacionalLa experiencia fue muy enriquecedora, ya que nos sirvió como punto de partida para abordar los aspectos jurídicos de los conflictos mineros que afectan a las comunidades mayas, y conocer la realidad jurídica con la que se tienen que enfrentar día a día los pueblos originarios, donde suele existir grandes dosis de impunidad, racismo y exclusión. También pudimos constatar la lucha y la resistencia que las comunidades organizadas han levantado en aras de la tutela de sus derechos ambientales, en especial aquellos que dicen relación con la propiedad de la tierra, el acceso al agua y la legitimación de las consultas populares como mecanismos de participación ciudadana. Además esta tarea nos permitió establecer contactos iniciales con abogados guatemaltecos que trabajan sobre estos temas, y con cuya ayuda esperamos contar para el desarrollo de nuestra tarea con Ceiba.
Mañana nos corresponde trasladarnos a Chimaltenango, para iniciar nuestras labores con Ceiba, y empezar el trabajo de campo. Una vez allí, Natalia nos comunicará las tareas a realizar y como nos organizaremos en las próximas semanas para el desarrollo del trabajo. Estamos seguros que será una gran experiencia.
Marcos y Carolina
domingo, 2 de agosto de 2009
escapadeta
Hola a tots!
després d'uns dies de vacancetes ja tornem a ser a Huhue per dema aviat marxar cap a Cuilco que ja ens esperen a la comunitat de Mujubal.
Els dies passats han estat molt macos i esgotadors, ens hem trobat amb una altra Guatemala, la Guatemala més turística.
Així va comencar el nostre viatge...espero que ho pogueu llegir...
Els dos primers dies la Laia i jo vam visitar Xela. És una ciutat maca i tanquil.la, la veritat és que no ens vam moure gaire del centre, la idea era descansar una mica...pero no vam poder estar-nos de pujar una part del camí cap al volca Santa María i arribar al mirador del volca Santiaguito que esta actiu...i sí, després d'esperar més d'una hora, quan ja recollíem les coses i pensavem en marxar, una mica decepcionades, el Santiaguito va erupcionar i va ser molt maco! De dia no es veu la lava, pero el fum és espectacular, i potser el més impactant és el soroll, com si et trobéssis molt aprop d'un avió en marxa, pero el més maco era la sensació de traqnuilitat que donava la situació, tot i el soroll, veure aquell volca erupcionar envoltat de res més que vegetació i animalons transferia calma i no sé, com una sensació d'estar essent complice de la naturalesa en un moment tant espectacular.
Després de Xela vam agafar un altre ruletero cap a Panajachel, ja situat al llac Atitlán ( per cert no és el més gran de Guate com us vam dir...el més gran és el llac Izabal.) A Panajachel només hi vam estar el temps d'arribar al moll per agafar la llanxeta cap al nostre destí del primer dia al llac, La casa del mundo, un hotel penjat de les roques només accessible per llanxa i amb unes vistes del llac i els volcans San Pedro i Atitlán increibles. Allí ja sen's va afegir la Montse. La veritat és que per la situació, per l'encant de l'hotel, per l'habitació que ens van donar... en un altre país hagués estat un luxe impagable, pero aquí va ser una experiencia fantastica. A la nit vam fer un sopar típic amb tots els hostes, ens vam relaxar en hamaques i el dia seguent ens vam banyar al llac, té unes aigues molt blaves i sembla ben be el mar.
Per mi la millor experiencia al llac és anant amb la llanxeta que et mou d'un poble a un altre, és un viatge molt agradable i les costes del llac on no hi ha cases són encara tant verges, és preciós. Aprofito per dir que cada vegada més me'n adono que Gautemala és un país on la naturalesa hi va deixar alguns dels racons més macos que he vist mai, i aquest llac n'és un, els volcans i la resta de muntanyes que l'envolten fan que un senti com si més enlla no hi hagués res més...és una sensació increible. Pero no tot és tant maco...com sempre la ma de l'home... el seguent poble que vam visitar va ser San Pedro la Laguna, famós per ser un poble que ha acollit molts extrangers que ara hi viuen, molts hippies... musiqueta, festa, bars, i també drogues. El poble en si no ens va agradar, estant construint de manera caotica i no té l'encant que tenen la majoria de pobles que hem visitat a l'altipla, en fi molts extangers i pocs guatemaltecs, com si es tractés d'una república independent dins Guatemala, i aixo a mi no em va agradar gaire.
A Santiago Atitlán hi vam fer una parada breu per anar a veure el déu Maximon. És una figura de fusta vestida tota de corbates i que cada any una cofradia diferent de la zona guarda, aquest any estava ben lluny i vam haver d'anar-hi amb tuc tuc..vam recordar moltes coses de la reunió de Milpa en que l'Elvira va explicar el món maya.
I última parada altre cop Panajachel, sento ser tant crítica, pero Pana esta guanyant punts per convertir-se en el Salou de Guatemala... tot en angles i moltes tendetes d'artesania...ja estem aprenent a regatejar!
Algunes fotos del llac:
Júlia
després d'uns dies de vacancetes ja tornem a ser a Huhue per dema aviat marxar cap a Cuilco que ja ens esperen a la comunitat de Mujubal.
Els dies passats han estat molt macos i esgotadors, ens hem trobat amb una altra Guatemala, la Guatemala més turística.
Així va comencar el nostre viatge...espero que ho pogueu llegir...
Els dos primers dies la Laia i jo vam visitar Xela. És una ciutat maca i tanquil.la, la veritat és que no ens vam moure gaire del centre, la idea era descansar una mica...pero no vam poder estar-nos de pujar una part del camí cap al volca Santa María i arribar al mirador del volca Santiaguito que esta actiu...i sí, després d'esperar més d'una hora, quan ja recollíem les coses i pensavem en marxar, una mica decepcionades, el Santiaguito va erupcionar i va ser molt maco! De dia no es veu la lava, pero el fum és espectacular, i potser el més impactant és el soroll, com si et trobéssis molt aprop d'un avió en marxa, pero el més maco era la sensació de traqnuilitat que donava la situació, tot i el soroll, veure aquell volca erupcionar envoltat de res més que vegetació i animalons transferia calma i no sé, com una sensació d'estar essent complice de la naturalesa en un moment tant espectacular.
Després de Xela vam agafar un altre ruletero cap a Panajachel, ja situat al llac Atitlán ( per cert no és el més gran de Guate com us vam dir...el més gran és el llac Izabal.) A Panajachel només hi vam estar el temps d'arribar al moll per agafar la llanxeta cap al nostre destí del primer dia al llac, La casa del mundo, un hotel penjat de les roques només accessible per llanxa i amb unes vistes del llac i els volcans San Pedro i Atitlán increibles. Allí ja sen's va afegir la Montse. La veritat és que per la situació, per l'encant de l'hotel, per l'habitació que ens van donar... en un altre país hagués estat un luxe impagable, pero aquí va ser una experiencia fantastica. A la nit vam fer un sopar típic amb tots els hostes, ens vam relaxar en hamaques i el dia seguent ens vam banyar al llac, té unes aigues molt blaves i sembla ben be el mar.
Per mi la millor experiencia al llac és anant amb la llanxeta que et mou d'un poble a un altre, és un viatge molt agradable i les costes del llac on no hi ha cases són encara tant verges, és preciós. Aprofito per dir que cada vegada més me'n adono que Gautemala és un país on la naturalesa hi va deixar alguns dels racons més macos que he vist mai, i aquest llac n'és un, els volcans i la resta de muntanyes que l'envolten fan que un senti com si més enlla no hi hagués res més...és una sensació increible. Pero no tot és tant maco...com sempre la ma de l'home... el seguent poble que vam visitar va ser San Pedro la Laguna, famós per ser un poble que ha acollit molts extrangers que ara hi viuen, molts hippies... musiqueta, festa, bars, i també drogues. El poble en si no ens va agradar, estant construint de manera caotica i no té l'encant que tenen la majoria de pobles que hem visitat a l'altipla, en fi molts extangers i pocs guatemaltecs, com si es tractés d'una república independent dins Guatemala, i aixo a mi no em va agradar gaire.
A Santiago Atitlán hi vam fer una parada breu per anar a veure el déu Maximon. És una figura de fusta vestida tota de corbates i que cada any una cofradia diferent de la zona guarda, aquest any estava ben lluny i vam haver d'anar-hi amb tuc tuc..vam recordar moltes coses de la reunió de Milpa en que l'Elvira va explicar el món maya.
I última parada altre cop Panajachel, sento ser tant crítica, pero Pana esta guanyant punts per convertir-se en el Salou de Guatemala... tot en angles i moltes tendetes d'artesania...ja estem aprenent a regatejar!
Algunes fotos del llac:
Júlia
sábado, 1 de agosto de 2009
En Antigua!!
Hola a tod@s:
Llegamos a Antigua, hermosa ciudad de calles empedradas y casas de 500 años que preservan el estilo colonial, y parecen varadas en el tiempo. Perfectamente restauradas, de luminosos patios interiores, coloridas fachadas y cuidados jardines, con fuentes y artefactos de tiempos pretéritos diseminados en cada rincón, hoy son posadas, restaurantes, hostales, hoteles y museos abiertos al público Se puede circular libremente por sus recovecos sin que nadie impida el paso, por el contrario, siempre recibiendo al visitante con una hermosa sonrisa.
La gente es muy amable y servicial, acostumbrados al trato con los turistas. Sin embargo noto cierta discriminación hacia la población local, por cuanto los turistas, claramente identificables por sus vestimentas y rasgos físicos, pueden libremente circular y disfrutar de estos espacios, más la continua presencia de guardias es una clara barrera que limita el acceso de los habitantes locales, mayoritariamente pobres y de rasgos marcadamente indígenas. Sólo se les puede encontrar en estos lugares, realizando tareas domésticas o trabajando en el mantenimiento de las cuidadas condiciones de patios e infraestructuras.
Pudimos constatar, como señalaba Júlia hace unas semanas, la constante presencia de guardias fuertemente armados en tiendas y bancos, aunque por el momento no nos ha tocado presenciar, ni hemos sido objeto, de ningún robo ni situación desagradable. Por el contrario, he encontrado la ciudad muy segura y agradable.
La ciudad está enmarcada por cerros y volcanes, con una vegetación brillante y profundamente verde, que pronto esperamos visitar. La constante amenaza de las lluvias nos acompaña en cada salida, y suelen desencadenarse de forma intermitente, y por breves minutos. La gente, acostumbrada, se guarece en los portales esperando que pase, para luego continuar sus quehaceres.
Existe una fuerte presencia de población maya dedicada al comercio callejero, de coloridas vestimentas, ofreciendo collares de jade, flautas, tejidos, frutos secos, comidas y un largo etcétera. Nosotros, amantes del riesgo y los desafíos, nos hemos comido tortillas y tamales, sumamente baratos y deliciosos. Estamos a la espera de las consecuencias!
Es posible observar un fuerte sincretismo religioso en templos e iglesias, que abundan por doquier. También en las ferias artesanales es constante observar el culto a la muerte, a los santos de dudosa procedencia, y al conocido Maximón, del cual nos hablaron en las sesiones de orientación de Milpa.
Bueno amigos, aún sufriendo de los efectos del jet-lag, esperamos este fin de semana aclimatarnos, para comenzar nuestras tareas durante la próxima semana, con nuestro encuentro con la gente de Ceiba. Anhelamos poder dar inicio al trabajo que nos ha convocado en estas tierras ancestrales mayas. Estamos seguros que será una experiencia enriquecedora que nos acompañará por siempre.
Saludos a todos, gente de Milpa, familiares y amigos. Montse, Laia y Júlia, estaremos a la espera, para ver si es posible juntarnos algún día para compartir experiencias.
Marcos y Carolina
jueves, 30 de julio de 2009
TODO BIEN
Solo deciros que paséis un buen fin de mes, ya que se produce un parón en las actividades. Que disfrutéis de vuestras excursiones y actividades lúdicas.
Marcos y Carolina, desde Milpa os deseamos un feliz viaje. No tengo que recordaros que está el blog para comentar vuestras impresiones.
P.D Parece que va por buen camino que estéis presentes en la reunión de Milpas a celebrar a finales de Octubre en un lugar aun por concretar (Cantabria, Teruel, Tarragona, etc.). De momento por TGN nos vamos de vacaciones...con ordenador, asi que seguiremos en contacto desde alguna parte de Europa.
os dejamos en buenas manos con CESAREA EVORA Y SALIF KEITA, que os guste
un abrazo a tod@s
salvalorén
MILPA-TGN
Marcos y Carolina, desde Milpa os deseamos un feliz viaje. No tengo que recordaros que está el blog para comentar vuestras impresiones.
P.D Parece que va por buen camino que estéis presentes en la reunión de Milpas a celebrar a finales de Octubre en un lugar aun por concretar (Cantabria, Teruel, Tarragona, etc.). De momento por TGN nos vamos de vacaciones...con ordenador, asi que seguiremos en contacto desde alguna parte de Europa.
os dejamos en buenas manos con CESAREA EVORA Y SALIF KEITA, que os guste
un abrazo a tod@s
salvalorén
MILPA-TGN
lunes, 27 de julio de 2009
Escapadeta
Hola a tots!
aprofitant que a final de mes la gent de CEIBA es "tanca" a les oficines per passar comptes i fer informes nosaltres marxem a conéixer el llac més gran de Guatemala, el llac Atitlán, i la segona ciutat més gran: Quetzaltenango, més coneguda pel nom de Xela. Així que ens prenem uns dies de relax i sense internet...
Fins aviat!
Laia i Júlia
P.D Marcos i Carolina que tingueu un bon viatge cap a Guate! ens veiem aviat, que ja en tenim ganes!
aprofitant que a final de mes la gent de CEIBA es "tanca" a les oficines per passar comptes i fer informes nosaltres marxem a conéixer el llac més gran de Guatemala, el llac Atitlán, i la segona ciutat més gran: Quetzaltenango, més coneguda pel nom de Xela. Així que ens prenem uns dies de relax i sense internet...
Fins aviat!
Laia i Júlia
P.D Marcos i Carolina que tingueu un bon viatge cap a Guate! ens veiem aviat, que ja en tenim ganes!
sábado, 25 de julio de 2009
Unes quantes fotos
la cuina de l'oficina de Cuilco
Els "compas"
L'equip en ruta, aquí ríem molt pero si veiéssiu els camins per on posem el cotxe...
Una de les "consultes" els sacs són de cacauets
El botiquín de Posonicapa
La María i el Pedro ensenyant a preparar suero oral casero
Dones a la xerrada de la comunitat de El Herrador
La Laia i el Pedro impartint una xerrada a Mujubal
Experiencies d'una metgessa "novata"
Hola a tots,
Ja és cap de setmana i tornem a ser a Huhue descansant una mica. La setmana a Cuilco ha estat molt maca i intensa. Els nostres dies alla comencen ben aviadet, a quarts de 6 les 6 perque sempre tenim una estoneta de camí i s'ha d'aprofitar les hores de sol. No es fa pesat aixecar-se aquí ja que tenim un ocellet que cada dia des de la matinada es dedica a cantar i a donar cops contra la finestra...és com un despertador pero natural.
Aquesta setmana hem visitat un total de 8 comunitats, dilluns i divendres una sola i els altres dies 2. Jo em pensava que la meva tasca seria acompanyar la infermera i el promotor en les seves consultes, pero reulta que el Pedro mai passa consulta en aquest projecte, ell sap fer extraccions dentals i si algú esta interessat doncs practica, pero ara que estic jo aquí van anunciar a les comunitats que hi hauria consulta general i és el que faig jo soleta... Normalment només hi ha un lloc on passar la consulta així que primer passem amb la María les dones embarassades: fem una exploració i unes quantes preguntes i consells...estic aprenent a tocar panxetes i veure la posició fetal, ens trobem dones joves que van pel vuite embaras... i la majoria quan els hi preguntes "la fecha de su ultima regla?" ...diuen " ...saber"!!! i jo i la María ens mirem, respirem profundament i ja no comentem res...
El dimecres a la comunitat de El Rodeo vam anar a casa d'una noia que acabava de donar a llum feia una horeta, el panorama: vam arribar a la casa i a fora hi havia uns senyor borratxo amb dos nens petis ( eren les 9 del mati...) al final vam poder entrar i vaig explorar la nena que a mi em va semblar una mica prematura pero com que mai saben del cert quant temps ha durat l'embaras... la la Laia ens va acompanyar i va al.lucinar amb el bebe, tant petita...em vaig recordar molt del doctor Moralejo i intentava repetir els passos de l'exploració que feiem al rotatori i després vaig inentar explicar, com fa el doctor Papí, el " piel con piel" a la mama, va ser bonic posar-li la nena a prop i veure com es tranquilitzava... per sort el part havia anat molt bé i la mare estava molt bé, de fet em va sorprendre lo bé que se la veia mitja hora després d'haver donat a llum! És molt maco passar consultes i anar recordant coses de les practiques del rotatori, relacionant conceptes i fins i tot recordar coses de les classes teoriques, que sempre penesem que sen's oblida tot tant rapid... tot i aixo moltes de les coses que feiem, com per exemple demanar estudis complementaris i analitiques, aqui no es pot fer i m'enfronto cada dia a unes 40 visites amb el meu fonendo, el frontal ( en molts llocs no hi ha ni llum ) i guants que em vaig emportar de Tarragona, així que també em frustro molt sovint quan veig que he d'enviar a la gent al centre de referencia, que els suposa una despesa extra o quan sé que amb l'exploració que jo els hi puc fer asseguts a una cadira se'm deuen passar per alt moltes coses...
Els primers dies van ser durs en aquest sentit perque molta de la gent que entrava volia o es pensava que jo li regalaria medicines... i jo em trobava davant d'ells havent de fer entendre que no tot necessita una medicina o una injecció ( aquí punxen per tot, fa fredar quan escoltes quantes injeccions de diclofenaco es punxen pel mal de cap o per dolors musculars generalitzats...) que hi ha problemes que també necessiten de canvis que ha de fer un mateix: aquí tothom té dolors a la boca de l'estómac pero és que es posen el chile a cullerades! Així que molts cops se'n anaven de la consulta com decebuts o molestos perque no els hi donava medicaments i la veritat és que aixo em posava trista i em frustrava. Aquesta setmana em van subministrar una caixa de medicaments per poder vendre a meitat de preu a les persones que jo els hi receptés a les comunitats o no tenen ni puesto de salud ni botiquín de la comunitad, ha estat una mica millor perque així ells ho podíen comprar al moment, pero alhora també et trobes en que la gent s'espera que els hi ho regalis. En aquest sentit em sembla molt bé la política de CEIBA, no fan caritat, sino que donen suport al desenvolupament de les comunitats, així els medicaments es venen pero a un preu baix, de manera que amb el que es recull es pot anar renovant la partida, és el que ells anomenen: fondo revolviente. A mi em sembla molt bé. Tenint en compte que realment també és una manera de fer veure a les famílies que s'ha de tenir un racó per situacions d'emergencia i que no tots els diners que entren s'han de gastar. Dient aixo potser pensareu que sóc una mica dura i que si són pobres, com han d'intentar estalviar? pero és que realment sobre el terreny ens trobem amb nens malnutrits que tot el dia mengen bosstes de patates, golosines i demés i aixo també val diners... bé la veritat és que si em poso per aquest camí no sabré parar...pero en alguns moments desespera.
A banda d'aixo anar a les comunitats és molt maco i t'acosta molt a la gent, sobretot a les dones i als nens ja que aquí com que no existeix el parvulari fins als 6 anys les mares van amb els nens a tot arreu. La Laia ja ha explicat les seves experiencies amb el conjunt de la comunitat, les meves són més de cara a consultes i llavors és un tracte més individual i no tant amb tota la comunitat alhora quan es reuneixen i discuteixen temes amb Don Checha que té la capacitat de motivar molt al col.lectiu quan parla, és molt interessant sentir-lo.
Us podria avorrir molt als que no sou metges explicant-vos casos que he vist aquí pero no ho faré...només dir que algunes situacions són dures, quan veus nens petitets que necessiten assistencia o mesures sanitaries que estan a anys llum de poder tenir a l'abast, o persones amb cancers molt evolucionats. No és necessari venir a Guatemala per saber que el nostre sistema sanitari és un bé que molts cops no valorem, pero de tant en tant aniria bé que tothom sabés que hi ha gent que mai a la seva vida s'ha fet una analítica tot i necessitar-la, que encara ara moren moltes parteres per impossibilitat de poder fer una cesarea o que aquí molts diabetics es moren per manca de tractament.
Aquí doncs unes quantes reflexions dels nostres dies a les comunitats, Segurament no podrem fer gran cosa per canviar-ho pero la Laia i jo intentem ser objectives i anar anotant tot allo en el que creiem que s'ha de treballar més o que es podria millorar. Creiem que poster és part del que nosaltres podem aportar, una visó una mica crítica de la situació per poder fer encara més efectiva la feina que CEIBA fa ajudant als qui més ho necessiten en aquest país.Ja és cap de setmana i tornem a ser a Huhue descansant una mica. La setmana a Cuilco ha estat molt maca i intensa. Els nostres dies alla comencen ben aviadet, a quarts de 6 les 6 perque sempre tenim una estoneta de camí i s'ha d'aprofitar les hores de sol. No es fa pesat aixecar-se aquí ja que tenim un ocellet que cada dia des de la matinada es dedica a cantar i a donar cops contra la finestra...és com un despertador pero natural.
Aquesta setmana hem visitat un total de 8 comunitats, dilluns i divendres una sola i els altres dies 2. Jo em pensava que la meva tasca seria acompanyar la infermera i el promotor en les seves consultes, pero reulta que el Pedro mai passa consulta en aquest projecte, ell sap fer extraccions dentals i si algú esta interessat doncs practica, pero ara que estic jo aquí van anunciar a les comunitats que hi hauria consulta general i és el que faig jo soleta... Normalment només hi ha un lloc on passar la consulta així que primer passem amb la María les dones embarassades: fem una exploració i unes quantes preguntes i consells...estic aprenent a tocar panxetes i veure la posició fetal, ens trobem dones joves que van pel vuite embaras... i la majoria quan els hi preguntes "la fecha de su ultima regla?" ...diuen " ...saber"!!! i jo i la María ens mirem, respirem profundament i ja no comentem res...
El dimecres a la comunitat de El Rodeo vam anar a casa d'una noia que acabava de donar a llum feia una horeta, el panorama: vam arribar a la casa i a fora hi havia uns senyor borratxo amb dos nens petis ( eren les 9 del mati...) al final vam poder entrar i vaig explorar la nena que a mi em va semblar una mica prematura pero com que mai saben del cert quant temps ha durat l'embaras... la la Laia ens va acompanyar i va al.lucinar amb el bebe, tant petita...em vaig recordar molt del doctor Moralejo i intentava repetir els passos de l'exploració que feiem al rotatori i després vaig inentar explicar, com fa el doctor Papí, el " piel con piel" a la mama, va ser bonic posar-li la nena a prop i veure com es tranquilitzava... per sort el part havia anat molt bé i la mare estava molt bé, de fet em va sorprendre lo bé que se la veia mitja hora després d'haver donat a llum! És molt maco passar consultes i anar recordant coses de les practiques del rotatori, relacionant conceptes i fins i tot recordar coses de les classes teoriques, que sempre penesem que sen's oblida tot tant rapid... tot i aixo moltes de les coses que feiem, com per exemple demanar estudis complementaris i analitiques, aqui no es pot fer i m'enfronto cada dia a unes 40 visites amb el meu fonendo, el frontal ( en molts llocs no hi ha ni llum ) i guants que em vaig emportar de Tarragona, així que també em frustro molt sovint quan veig que he d'enviar a la gent al centre de referencia, que els suposa una despesa extra o quan sé que amb l'exploració que jo els hi puc fer asseguts a una cadira se'm deuen passar per alt moltes coses...
Els primers dies van ser durs en aquest sentit perque molta de la gent que entrava volia o es pensava que jo li regalaria medicines... i jo em trobava davant d'ells havent de fer entendre que no tot necessita una medicina o una injecció ( aquí punxen per tot, fa fredar quan escoltes quantes injeccions de diclofenaco es punxen pel mal de cap o per dolors musculars generalitzats...) que hi ha problemes que també necessiten de canvis que ha de fer un mateix: aquí tothom té dolors a la boca de l'estómac pero és que es posen el chile a cullerades! Així que molts cops se'n anaven de la consulta com decebuts o molestos perque no els hi donava medicaments i la veritat és que aixo em posava trista i em frustrava. Aquesta setmana em van subministrar una caixa de medicaments per poder vendre a meitat de preu a les persones que jo els hi receptés a les comunitats o no tenen ni puesto de salud ni botiquín de la comunitad, ha estat una mica millor perque així ells ho podíen comprar al moment, pero alhora també et trobes en que la gent s'espera que els hi ho regalis. En aquest sentit em sembla molt bé la política de CEIBA, no fan caritat, sino que donen suport al desenvolupament de les comunitats, així els medicaments es venen pero a un preu baix, de manera que amb el que es recull es pot anar renovant la partida, és el que ells anomenen: fondo revolviente. A mi em sembla molt bé. Tenint en compte que realment també és una manera de fer veure a les famílies que s'ha de tenir un racó per situacions d'emergencia i que no tots els diners que entren s'han de gastar. Dient aixo potser pensareu que sóc una mica dura i que si són pobres, com han d'intentar estalviar? pero és que realment sobre el terreny ens trobem amb nens malnutrits que tot el dia mengen bosstes de patates, golosines i demés i aixo també val diners... bé la veritat és que si em poso per aquest camí no sabré parar...pero en alguns moments desespera.
A banda d'aixo anar a les comunitats és molt maco i t'acosta molt a la gent, sobretot a les dones i als nens ja que aquí com que no existeix el parvulari fins als 6 anys les mares van amb els nens a tot arreu. La Laia ja ha explicat les seves experiencies amb el conjunt de la comunitat, les meves són més de cara a consultes i llavors és un tracte més individual i no tant amb tota la comunitat alhora quan es reuneixen i discuteixen temes amb Don Checha que té la capacitat de motivar molt al col.lectiu quan parla, és molt interessant sentir-lo.
Us podria avorrir molt als que no sou metges explicant-vos casos que he vist aquí pero no ho faré...només dir que algunes situacions són dures, quan veus nens petitets que necessiten assistencia o mesures sanitaries que estan a anys llum de poder tenir a l'abast, o persones amb cancers molt evolucionats. No és necessari venir a Guatemala per saber que el nostre sistema sanitari és un bé que molts cops no valorem, pero de tant en tant aniria bé que tothom sabés que hi ha gent que mai a la seva vida s'ha fet una analítica tot i necessitar-la, que encara ara moren moltes parteres per impossibilitat de poder fer una cesarea o que aquí molts diabetics es moren per manca de tractament.
P.D hem visitat les dues comunitats on hi ha els botiquins en que Milpa Tarragona va col.laborar, allí son els llocs on més comode ha estat fer les vistes...hi havia camilla i llum!
Una abracada per tots.
Júlia
Experiencies a les comunitats
Hola a tothom.
Després d'una setmana de treball a les comunitats de Cuilco hem tornat a Huehue des d'on sera més fácil continuar explicant les nostres experiéncies pel blog.
Durant aquests dies hem visitat varies comunitats llunyanes, i quan diem llunyanes, parlem en funció del temps que es triga a arribar-hi, més que per la distáncia recorreguda. I és que en aquesta zona, t'has d'acostumar a preguntar pel temps, més que pels kilometres que separen un lloc de l'altre. Els camins fins allí estan en molt males condicions, llargues pujades que s'enfilen turó amunt, amb grans "bonys" difícils d'esquivar (per no dir impossible) i curves seguides una de l'altra, pero realment val la pena, i es que a mesura que vas pujant la bellesa del paissatge és cada vegada millor. En han explicat que durant els dies de pluja aquestes comunitats queden aillades per lo difícil que es fa pujar amb cotxe a causa del fang. Realment tot un art que per a molts seria ben complicat, pero sort en tenim del logista Oscar, més conegut com a Coca, que ha conduit fins allí durant aquesta setmana i també ha treballat en dinamitzar les diferents activitats un cop allá.
El treball a les comunitats és maco i serveix per veure com és el seu dia a dia, com s'organitzen i la implicació que tenen per millorar les seves condicions de vida.
Durant aquests dies Don Pedro i Maria han fet xerrades sobre la diarrea, malaltia amb molta prevalenca entre els nens de les comunitats, i que en alguns casos arriba a provocar la mort, com va ser el cas, dies enrere, d'un nen en una comunitat. En les xerrades se'ls ha recolzat en tot el que ha estat possible, intentant sobretot, guanyar l'atenció dels assistents per tal de donar-lis orientacions d'higiene, alimentació i en general, informar-los sobre les possibles prevencions de la malaltia i així evitar que es continuin repetint casos de diarrea entre els nens.
En d'altres comunitats aquesta xerrada ja s'havia fet, de manera que el seguent tema, per dir-ho d'alguna manera, era fer una demostració de com preparar suero oral a casa. Ha estat una bona experiéncia veure com la gent s'acostava a veure com es preparava i veure que tenien un remei a má que els servia de tractament. Penso que és important mostrar aquests tipus de remeis casolans, perqué en la majoria de casos anar a la famarcia a comprar medicaments suposa per a la familia una despesa económica imporant a la que normalment no poden fer-hi front.
Les xerrades de Don Xexa, més encarades a la producció d'aliments i el rendiment de les terres a les comunitats són ben interessants, ja que no només parla d'aixó, sinó que introdueix altres temes relacionats amb els drets humans, la salut, la política i aconsegueix que la comunitat s'impliqui, s'organitzi per tirar endavant i tingui una visió crítica sobre temes que els afecten directament. És emocionant veure com la gent s'anima a participar i es que ens hem trobat amb un poble passiu al que costa motivar. És una gran experiéncia veure la vida a les comunitats, pero també es fa difícil veure que hi ha moltes necessitats, que s'haurien de fer moltes coses per cobrir-les, peró que hi ha pocs recursos i que costa tant...
Salutacions a tots.
Laia
Després d'una setmana de treball a les comunitats de Cuilco hem tornat a Huehue des d'on sera més fácil continuar explicant les nostres experiéncies pel blog.
Durant aquests dies hem visitat varies comunitats llunyanes, i quan diem llunyanes, parlem en funció del temps que es triga a arribar-hi, més que per la distáncia recorreguda. I és que en aquesta zona, t'has d'acostumar a preguntar pel temps, més que pels kilometres que separen un lloc de l'altre. Els camins fins allí estan en molt males condicions, llargues pujades que s'enfilen turó amunt, amb grans "bonys" difícils d'esquivar (per no dir impossible) i curves seguides una de l'altra, pero realment val la pena, i es que a mesura que vas pujant la bellesa del paissatge és cada vegada millor. En han explicat que durant els dies de pluja aquestes comunitats queden aillades per lo difícil que es fa pujar amb cotxe a causa del fang. Realment tot un art que per a molts seria ben complicat, pero sort en tenim del logista Oscar, més conegut com a Coca, que ha conduit fins allí durant aquesta setmana i també ha treballat en dinamitzar les diferents activitats un cop allá.
El treball a les comunitats és maco i serveix per veure com és el seu dia a dia, com s'organitzen i la implicació que tenen per millorar les seves condicions de vida.
Durant aquests dies Don Pedro i Maria han fet xerrades sobre la diarrea, malaltia amb molta prevalenca entre els nens de les comunitats, i que en alguns casos arriba a provocar la mort, com va ser el cas, dies enrere, d'un nen en una comunitat. En les xerrades se'ls ha recolzat en tot el que ha estat possible, intentant sobretot, guanyar l'atenció dels assistents per tal de donar-lis orientacions d'higiene, alimentació i en general, informar-los sobre les possibles prevencions de la malaltia i així evitar que es continuin repetint casos de diarrea entre els nens.
En d'altres comunitats aquesta xerrada ja s'havia fet, de manera que el seguent tema, per dir-ho d'alguna manera, era fer una demostració de com preparar suero oral a casa. Ha estat una bona experiéncia veure com la gent s'acostava a veure com es preparava i veure que tenien un remei a má que els servia de tractament. Penso que és important mostrar aquests tipus de remeis casolans, perqué en la majoria de casos anar a la famarcia a comprar medicaments suposa per a la familia una despesa económica imporant a la que normalment no poden fer-hi front.
Les xerrades de Don Xexa, més encarades a la producció d'aliments i el rendiment de les terres a les comunitats són ben interessants, ja que no només parla d'aixó, sinó que introdueix altres temes relacionats amb els drets humans, la salut, la política i aconsegueix que la comunitat s'impliqui, s'organitzi per tirar endavant i tingui una visió crítica sobre temes que els afecten directament. És emocionant veure com la gent s'anima a participar i es que ens hem trobat amb un poble passiu al que costa motivar. És una gran experiéncia veure la vida a les comunitats, pero també es fa difícil veure que hi ha moltes necessitats, que s'haurien de fer moltes coses per cobrir-les, peró que hi ha pocs recursos i que costa tant...
Salutacions a tots.
Laia
viernes, 24 de julio de 2009
Hola a tots,
Aquesta setmana ha sigut la primera que he passat sencera a Chaculá, ja que 2 dies després de la meva arribada a Chaculá vam marxar cap a Huehue perquè havien d'organitzar la manifestació per les mines i els dies següents vam assistir a les manifestacions: a la de la Mesilla i la de Colotenango on es va tallar la carretera i no van deixar passar cap cotxe des de les 6 del matí fins les 4 de la tarda. Manifestacions molt tranquil.les i pacífiques (molt al contrari del que jo m'esperava) on no es va produïr cap aldarull ni incident en tot el dia. A Colotenango la gent tenia més por perquè fa 5 anys ,en la mateixa manifestació, la policia va carregar contra ells i va morir una persona i en va ferir moltes més.
Fins ara "treballo" conjuntament amb els promotors de salut de la comunitat: Xepe Díaz i Manuel, la relació és bastant bona, quan anem a les comunitats jo sempre vaig amb ells i intento ajudar en tot el que puc, encara que moltes vegades l'únic que puc fer és observar quina és la seva actuació i quines són les mancances més greus que tenen a les aldees, i apendre quins són els mecanismes que utilitzen per sortir endavant i superar els problemes.
Els promotors de salut a banda de passar consulta alguna vegada també els hi fan xarrades a la gent de les aldees: sobre els seus drets, salut, mètodes anticonceptius, etc..
Alguna vegada també ha vingut amb nosaltres la comadrona Doña Maria, un encant de dona, igual que la seva germana Petrona (també comadrona)m'agradaria molt algun dia poder estar amb ella quan passa consulta a les dones embarassades, la figura de la comadrona em fascina, totes les que he conegut fins ara transmeten molta llum i saviesa.
Aquesta setmana però tots els promotors estan a Huehue fent un curs de capacitació i jo m'he quedat a Chaculá fent una altra part de la feina que m'han encomanat: passar les dades de la clínica(des de que es va obrir) a una base de dades. Tot i que jo prefereixo treballar en contacte amb la gent, la faig amb molt de gust perquè jo vaig venir amb la idea que volia ajudar, i si en aquests moments ells necessiten això doncs endavant, tot i que (com ja vaig parlar amb Xepe Díaz) jo no em volia passar els 2 mesos davant l'ordinador, per tant ho vaig fent els dies que no vaig a les comunitats.
Per fer aquesta tasca vaig a les instal.lacions de APROSUVI on treballa Cobi i aquesta setmana hem parlat molt i m'ha explicat molt de la història i de la situació actual de Chaculá i de aldees dels voltants, així com de la seva història personal i com va viure ell el retorn. És un noi que, pel poc que conec, em sembla que està fent moltes coses per Chaculá.També he aprofitat per conéixer una mica més el poble : els seus carrers, la finca, el casc,etc. tot i que encara em queda molt per veure, però ho deixo per la setmana que ve.
Adéu
Montserrat
Aquesta setmana ha sigut la primera que he passat sencera a Chaculá, ja que 2 dies després de la meva arribada a Chaculá vam marxar cap a Huehue perquè havien d'organitzar la manifestació per les mines i els dies següents vam assistir a les manifestacions: a la de la Mesilla i la de Colotenango on es va tallar la carretera i no van deixar passar cap cotxe des de les 6 del matí fins les 4 de la tarda. Manifestacions molt tranquil.les i pacífiques (molt al contrari del que jo m'esperava) on no es va produïr cap aldarull ni incident en tot el dia. A Colotenango la gent tenia més por perquè fa 5 anys ,en la mateixa manifestació, la policia va carregar contra ells i va morir una persona i en va ferir moltes més.
Fins ara "treballo" conjuntament amb els promotors de salut de la comunitat: Xepe Díaz i Manuel, la relació és bastant bona, quan anem a les comunitats jo sempre vaig amb ells i intento ajudar en tot el que puc, encara que moltes vegades l'únic que puc fer és observar quina és la seva actuació i quines són les mancances més greus que tenen a les aldees, i apendre quins són els mecanismes que utilitzen per sortir endavant i superar els problemes.
Els promotors de salut a banda de passar consulta alguna vegada també els hi fan xarrades a la gent de les aldees: sobre els seus drets, salut, mètodes anticonceptius, etc..
Alguna vegada també ha vingut amb nosaltres la comadrona Doña Maria, un encant de dona, igual que la seva germana Petrona (també comadrona)m'agradaria molt algun dia poder estar amb ella quan passa consulta a les dones embarassades, la figura de la comadrona em fascina, totes les que he conegut fins ara transmeten molta llum i saviesa.
Aquesta setmana però tots els promotors estan a Huehue fent un curs de capacitació i jo m'he quedat a Chaculá fent una altra part de la feina que m'han encomanat: passar les dades de la clínica(des de que es va obrir) a una base de dades. Tot i que jo prefereixo treballar en contacte amb la gent, la faig amb molt de gust perquè jo vaig venir amb la idea que volia ajudar, i si en aquests moments ells necessiten això doncs endavant, tot i que (com ja vaig parlar amb Xepe Díaz) jo no em volia passar els 2 mesos davant l'ordinador, per tant ho vaig fent els dies que no vaig a les comunitats.
Per fer aquesta tasca vaig a les instal.lacions de APROSUVI on treballa Cobi i aquesta setmana hem parlat molt i m'ha explicat molt de la història i de la situació actual de Chaculá i de aldees dels voltants, així com de la seva història personal i com va viure ell el retorn. És un noi que, pel poc que conec, em sembla que està fent moltes coses per Chaculá.També he aprofitat per conéixer una mica més el poble : els seus carrers, la finca, el casc,etc. tot i que encara em queda molt per veure, però ho deixo per la setmana que ve.
Adéu
Montserrat
miércoles, 22 de julio de 2009
Hola des de Chaculá
Hola,
Fa ja uns dies que estic aquí a Chaculà i encara no havia escrit res, en part perquè se'm fa molt costa amunt escriure i en part perquè no havia tingut temps. Quan vas a les comunitats tornes tard, i normalment la oficina on utilitzem internet ja està tancada, però bueno ja estic aquí.
La casa de Chaculá, és molt bonica, i té el seu encant: esmorçar amb un cavall al teu costat que s'està menjant l'herba del jardí, sopar veient la posta de sol i un munt de coses més. A altres coses m'ha costat una mica més habituar-me (la letrina per exemple) però no res, amb 4 dies ja està. Ara mateix som 5 persones, Helena, Florian (que marxa demà) Don Chello, Carmen (voluntària espanyola que estarà una setmana) i jo.
Quan vaig arribar a Chaculá vaig pensar que era un poble boniquet, amb el seu encant però també que era pobre i amb molta manca de serveis (i ho és)però quan vas a les comunitats si que veus la pobresa cara a cara. Hi va haver una comunitat (San Jose Frontera) on hi havia un munt de nens petits desnutrits, semblava que tinguéssin 2 anys menys de la seva edat, a mi se'm trencava el cor quan els veia.
Diversos veins ens han convidat a dinar quan anem a les comunitats, estic segura que ens donen el més bo que tenen, encara que tinguin poc.
Aquest dissabte vaig anar amb APROSUVI a fer una donació d'aliments a l'aldea El Olvido. La donació era de MILPA de Burgos per sufragar els desastres que va produir la tormenta IKE l'any passat. Vam estar pràcticament tot el dia, va ser una experiència interessant, la mateixa COCODES de l'aldea té unes normes de qui pot rebre i qui no l'ajuda, hi ha algunes que jo no acabo d'entendre, però són les seves lleis, al final però, tot el poble va rebre l'ajuda.
Aquesta setmana em toca quedar-me a la clínica, perquè tots els promotors tenen un curs de capacitació a Huehue. De fet porto 2 dies malalta, ja he agafat la meva primera diarrea en tota regla! Avui ja és el tecer , espero que s'acabi aviat això! Aquest cap de setmana volia anar a Xela, però amb les condicions que estic m'hauré de quedar a caseta.
Fins aviat
Montserrat
Fa ja uns dies que estic aquí a Chaculà i encara no havia escrit res, en part perquè se'm fa molt costa amunt escriure i en part perquè no havia tingut temps. Quan vas a les comunitats tornes tard, i normalment la oficina on utilitzem internet ja està tancada, però bueno ja estic aquí.
La casa de Chaculá, és molt bonica, i té el seu encant: esmorçar amb un cavall al teu costat que s'està menjant l'herba del jardí, sopar veient la posta de sol i un munt de coses més. A altres coses m'ha costat una mica més habituar-me (la letrina per exemple) però no res, amb 4 dies ja està. Ara mateix som 5 persones, Helena, Florian (que marxa demà) Don Chello, Carmen (voluntària espanyola que estarà una setmana) i jo.
Quan vaig arribar a Chaculá vaig pensar que era un poble boniquet, amb el seu encant però també que era pobre i amb molta manca de serveis (i ho és)però quan vas a les comunitats si que veus la pobresa cara a cara. Hi va haver una comunitat (San Jose Frontera) on hi havia un munt de nens petits desnutrits, semblava que tinguéssin 2 anys menys de la seva edat, a mi se'm trencava el cor quan els veia.
Diversos veins ens han convidat a dinar quan anem a les comunitats, estic segura que ens donen el més bo que tenen, encara que tinguin poc.
Aquest dissabte vaig anar amb APROSUVI a fer una donació d'aliments a l'aldea El Olvido. La donació era de MILPA de Burgos per sufragar els desastres que va produir la tormenta IKE l'any passat. Vam estar pràcticament tot el dia, va ser una experiència interessant, la mateixa COCODES de l'aldea té unes normes de qui pot rebre i qui no l'ajuda, hi ha algunes que jo no acabo d'entendre, però són les seves lleis, al final però, tot el poble va rebre l'ajuda.
Aquesta setmana em toca quedar-me a la clínica, perquè tots els promotors tenen un curs de capacitació a Huehue. De fet porto 2 dies malalta, ja he agafat la meva primera diarrea en tota regla! Avui ja és el tecer , espero que s'acabi aviat això! Aquest cap de setmana volia anar a Xela, però amb les condicions que estic m'hauré de quedar a caseta.
Fins aviat
Montserrat
Hola a tots!
ens fa molta il·lusió saber que llegiu el blog i sobretot que ens escrigueu cosetes. Aquesta setmana estem treballant molt i arribem tard a l'oficina perquè les comunitats que anem a visitar estan lluny, el fet de compartir l'ordiandor entre 6 fa que no puguem escriure gaire així que de cara al cap de setmana us posarem al dia de la nostra primera setmana complerta a les comunitats de Cuilco.
Només dir que tot va molt bé, ens està agradant molt el contacte a les comunitats i aquí a l'oficina amb els companys l'ambient és molt maco.
Fins aviat!
Laia i Júlia
P.D que ningú es prepocupi! mengem molt i molt bé!
ens fa molta il·lusió saber que llegiu el blog i sobretot que ens escrigueu cosetes. Aquesta setmana estem treballant molt i arribem tard a l'oficina perquè les comunitats que anem a visitar estan lluny, el fet de compartir l'ordiandor entre 6 fa que no puguem escriure gaire així que de cara al cap de setmana us posarem al dia de la nostra primera setmana complerta a les comunitats de Cuilco.
Només dir que tot va molt bé, ens està agradant molt el contacte a les comunitats i aquí a l'oficina amb els companys l'ambient és molt maco.
Fins aviat!
Laia i Júlia
P.D que ningú es prepocupi! mengem molt i molt bé!
lunes, 20 de julio de 2009
La família de la María Inés
Va ser una bona idea quedar-nos a passar el cap de setmana a l'oficina de Cuilco per així conéixer una mica més la zona. Vam tenir la gran sort de conéixer la Susi, una de els noies que viuen a la casa que més aprop ens queda de la nostra. La Susi és una noia de la nostra edat que estudia, treballa i es fa càrrec del seu fill de dos anyets i dels seus germans més petits. Tot i que ella els dissabtes marxa a estudiar a Huhue, ens va invitar a dinar a casa seva amb la resta de la seva família. Dissabte cap a les dotze ens hi vam presentar i vam conéixer a 4 de les seves germanes, a un germà ( en total són 8 ) i a la seva mare. Van ser molt acollidors i la seva mare ens va portar a veure els animals que engreixa per després poder vendre, mentres ens explicava el difícil que va ser amb 8 fills separar-se d'un marit que la maltractava, i que no li passa res pels nens. La María Inés és mestra durant el matí a un poble proper i a les tardes es dedica a cultivar i mantenir els animals per poder vendre i treure una mica de diners. Dissabte es va aixecar molt aviat per anar a comprar un "Pollo criollo" per prepara-nos un caldo deliciós. Es va passar tot el matí preparant el dinar i no ens va deixar ajudar-la, però al final vam aconseguir ajudar a fer Tortillas, bé de fet només va ajudar la Laia...a mi se'm trencaven totes i vaig optar per parar de destrossar el menjar... A l'hora de dinar tant a la Laia i a mi sen's va fer una mica estrany i incòmode veure com els nostres bols sobreixien i tenien qusi bé tot el pollastre... el dinar estava boníssim i compartir-lo amb tots ells va ser una experiència molt maca. Tot i això la contradicció va ser gran: el dia que mes tipes ens hem quedat menjat ha estat el que hem anat a dinar a casa d'una família que ha de fer filigranes per mantenir-se... tota una mostra de generositat de part dels qui menys tenen.
La mare ens va explicar com, a pesar dels pocs recursos que tenen, tot ho dediquen a l'educació, ella té molt clar que el més important és que els seus fills estudin, adquireixin coneixements, i des d'aquets puguin decidir un camí o un altre. El que aquesta senyora fa, com tantes altres mares humils d'aquest món és molt admirable i sense cap mena de dubte una gran mostra d'amor cap a tots i cadascun dels seus fills. I realment això té els seus fruits, són una família molt unida i molt carinyosa, on entre tots es fan càrrec els uns dels altres i es respecten.
Avui ens han portat d'excursió a un poble que es diu Agua Caliente, a més o menys una hora d'aquí, es diu així perquè té unes aigües termals molt calentes ja que surten des d'un volcà. L'excursió ha estat molt agradable, érem uns 10 i altre cop ens han tractat com si fóssim dues més de la família. I la tornada, darrere de la camioneta veient el cel tot estrellat una experiència preciosa. Sense dubte una família a la que no oblidarem quan tornem cap a casa.
Júlia
sábado, 18 de julio de 2009
Primeres vivències a Cuilco
Hola a tots
Cuilco està en una zona més selvàtica i molt calurosa, com a cada lloc que hem visitat fins ara, el paissatge ens ha meravellat. La casa on estem, que és l'oficina de Ceiba a la regió, està molt bé. La Laia i jo tenim una habitació per nosaltres i a la cuina hi tenim nevera, fet que facilita molt el tema alimentació, conservació dels aliments... i com podeu veure, un ordinador amb internet! això sí que ha estat tota una sorpresa..un ja no es pot escapar de la tecnologia...suposso que el que és més diferent aquí és el lavabo, tenim un pom de dutxa a fora amb una aigua que surt moolt freda, però està molt bé perquè realment la calor apreta i una dutxa freda reconforta, i la letrina, no m'explaiaré en aquest tema...
A la casa durant la setmana hi som 5, Don Xella ( César,però ningú li diu així) que és un dels coordinadors de la regió que a més a més treballa a l'àrea de producció agropecuària, Don Pedro que és el promotor de Salut, María Ramírez, infemera i nosaltres dues. La veritat és que portem molts pocs dies de convivència però estem encantades, ens tracten molt bé, la María és molt dolça amb nosaltres i molt simpàtica i entre tots ens fem unes sopes de verduretes de la zona... feia molts dies que no menjàvem un plat de verdures! la veritat és que aquí s'està molt a gust i ara que ja es de nit refresca i a fora s'està molt bé veient el cel estrellat i moltes cuques de llum! feia anys que no en veia tantes! i, família, m'ha recordat molt als estius al mas...
Aquests dos primes dies hem visitat un parell de comunitats, el primer dia vam anar a la comunitat de "El Tablón" i com que aquesta setmana no tenim el cotxe per nosaltres, ens valem dels transportistes locals que per uns Quetzals et duen al loc i pel mateix preu tens aventura assegurada: anem en aquests cotxes que són com 4 per 4 i que al darrere tenen com una palanagana per posar-hi coses...i allí de peus, ven agafades,ni el Port Aventura! ells ja hi tenen molta pràctica, però nosaltres...
A on fem la reunió s'hi reuneix la gent, pot ser una escola o la casa d'algú, principalment s'hi agrupen dones i nens.
El primer que vam fer va ser presentar-nos, i he de dir que en el moment en que em va tocar a mi em vaig emocionar molt, no sé perquè, però era molt maco estar davant d'aquella gent, tots asseguts en rotllana i amb ganes de platicar amb nosaltres, els que em coneixeu ja sabeu que m'emociono facilment...però en aquest cas penso que estava justificat.
El problema és que la majoria tenen pressa per marxar per anar a cuinar o baixar al poble i voldrien que primer es passés la consulta per poder marxar i costa que atenguin a la xerrada. Quan vam acabar va arribar el moment de passar consulta, jo em pensava que la María i el Pedro aniríen passant i jo doncs els ajudaria o escoltaria..però no, va ser més o menys al revés, jo vaig anar passant consulta i ells em donaven suport a mi, però en fi, ara ja sóc metge no? els llocs on passem consulta són a cada comunitat diferents, ahir va ser una habitacioneta al costat de les aules perquè la xerrada era a l'escola i avui ha estat a dins la casa de la comadrona, damunt del seu llit i amb gallines, pollets i gossos entrant i sortint... i com ens queixem a vegades dels nostres CAPs!
Les sensacions han estat diverses, el primer dia ens vam adonar que la gent que venia, en la seva majora mares que duien els seus nens, pensaven que nosaltres els hi donaríem medicaments, i la majoria no estaven malalts i semblava que marxéssin decepcionats pel fet que no els donéssim medicines "quimiques", per sort no va venir cap cas greu. Avui ha estat diferent, també demanaven medicines però quan la María els hi explicava amb quins remeis tradicionals ho podien solventar semblaven satisfets. Avui ha vingut una dona amb una lesió a la pell, a la regió del nas... tenia tota la pinta de ser un carcinoma basocelular,quan li he comentat m'ha dit que a l'hospital ja i havien dit però que com que no tenia els diners per l'operació venia a veure si nosaltres li podiem treure...m'ha fet molta llàstima, l'hem intentat convéncer de que visités el centre públic del poble per veure si d'allí la derivaven a la ciutat però, com he dit abans, em quedo amb el dubte... També hem visitat dones embarassades que venen al control prenatal, és maco i estic apenent moltes coses amb la María.
Bé em sembla que de moment això és tot, aquí ja és negra nit i estic bastant cansada, ens aixequem aviat i també som al llit aviat..., però demà és dissabte i no hem de matinar. Al mig dia anem a casa des veïns a dinar, le seves filles són molt maques i ens han invitat i diumenge ens prenen d'excursió, la gent d'aquí són molt acollidors.
ATENCIÓ, no apte per maniatics...: la Laia i jo ja ens hem iniciat en la medicina tradicional...ahir hi havia un rusc d'abelles a la finestra i la María i el Pedro el van treure, van agafar-ne una part i la van posar a la graella de manera que en sortissin les larves, les van torrar bé i les van salar, diuen que va bé per la vista... i tenen gust a arròs inflat i són molt cruixents! ( sí sí ho heu entès bé, en vam menjar )
Júlia
Ja estem al poble de Cuilco, més concretament a la Aldea Ixmulej, que és el nostre camp base des d'on cada dia pugem a una comunitat diferent. Vam arribar dimecres després d'estar durant tot el dia en una altra manifestació com la de la Mesilla, però aquest cop es va tallar la Interamericana a varis punts i nosaltres vam estar a nivell del municipi de San Rafael Petzal, com el dia anterior va ser una jornada llarga, calurosa i dura però molt emotiva. Hi havia molta gent i sembla que la pressió del poble va tenir el seus fruits amb la firma d'alguns acords a la capital. Durant la manifestació va aparéixer un noi del poble que sembla que s'havia barallat amb altres nois i portava una ferida oberta al cap i molts cops pel cos, tothom es va amuntegar al seu voltant i la Laia i jo vam anar a veure que passava, i per primera vegada a la vida vaig fer allò de dir, "soy médico" bufff... com que aquell dia viatjavem ho duiem tot i allà enmig de tothom i amb l'ajuda de la Laia li vaig curar una mica la ferida però necessitava punts, el problema és que desconfiaven molt de nosaltres: dona, blanca, mai vista a la zona, no parla Mam... però amb l'ajuda de la gent de Ceiba els hi vam fer entendre que necessitava anar al "puesto de salud" del poble i el vam acompanyar, allà vaig fer la meva primera "intervenció" com a metge...si el pobre noi hagués vist com em tremolava el pols mentre el suturava... però tot va anar bé. La veritat, m'hagués agradat saber si ha evolucionat bé, aquí veus a la gent una vegada i ja està, mai més, i això se'm fa estrany i em preocupa.
Cuilco està en una zona més selvàtica i molt calurosa, com a cada lloc que hem visitat fins ara, el paissatge ens ha meravellat. La casa on estem, que és l'oficina de Ceiba a la regió, està molt bé. La Laia i jo tenim una habitació per nosaltres i a la cuina hi tenim nevera, fet que facilita molt el tema alimentació, conservació dels aliments... i com podeu veure, un ordinador amb internet! això sí que ha estat tota una sorpresa..un ja no es pot escapar de la tecnologia...suposso que el que és més diferent aquí és el lavabo, tenim un pom de dutxa a fora amb una aigua que surt moolt freda, però està molt bé perquè realment la calor apreta i una dutxa freda reconforta, i la letrina, no m'explaiaré en aquest tema...
A la casa durant la setmana hi som 5, Don Xella ( César,però ningú li diu així) que és un dels coordinadors de la regió que a més a més treballa a l'àrea de producció agropecuària, Don Pedro que és el promotor de Salut, María Ramírez, infemera i nosaltres dues. La veritat és que portem molts pocs dies de convivència però estem encantades, ens tracten molt bé, la María és molt dolça amb nosaltres i molt simpàtica i entre tots ens fem unes sopes de verduretes de la zona... feia molts dies que no menjàvem un plat de verdures! la veritat és que aquí s'està molt a gust i ara que ja es de nit refresca i a fora s'està molt bé veient el cel estrellat i moltes cuques de llum! feia anys que no en veia tantes! i, família, m'ha recordat molt als estius al mas...
Aquests dos primes dies hem visitat un parell de comunitats, el primer dia vam anar a la comunitat de "El Tablón" i com que aquesta setmana no tenim el cotxe per nosaltres, ens valem dels transportistes locals que per uns Quetzals et duen al loc i pel mateix preu tens aventura assegurada: anem en aquests cotxes que són com 4 per 4 i que al darrere tenen com una palanagana per posar-hi coses...i allí de peus, ven agafades,ni el Port Aventura! ells ja hi tenen molta pràctica, però nosaltres...
A on fem la reunió s'hi reuneix la gent, pot ser una escola o la casa d'algú, principalment s'hi agrupen dones i nens.
El primer que vam fer va ser presentar-nos, i he de dir que en el moment en que em va tocar a mi em vaig emocionar molt, no sé perquè, però era molt maco estar davant d'aquella gent, tots asseguts en rotllana i amb ganes de platicar amb nosaltres, els que em coneixeu ja sabeu que m'emociono facilment...però en aquest cas penso que estava justificat.
El problema és que la majoria tenen pressa per marxar per anar a cuinar o baixar al poble i voldrien que primer es passés la consulta per poder marxar i costa que atenguin a la xerrada. Quan vam acabar va arribar el moment de passar consulta, jo em pensava que la María i el Pedro aniríen passant i jo doncs els ajudaria o escoltaria..però no, va ser més o menys al revés, jo vaig anar passant consulta i ells em donaven suport a mi, però en fi, ara ja sóc metge no? els llocs on passem consulta són a cada comunitat diferents, ahir va ser una habitacioneta al costat de les aules perquè la xerrada era a l'escola i avui ha estat a dins la casa de la comadrona, damunt del seu llit i amb gallines, pollets i gossos entrant i sortint... i com ens queixem a vegades dels nostres CAPs!
Les sensacions han estat diverses, el primer dia ens vam adonar que la gent que venia, en la seva majora mares que duien els seus nens, pensaven que nosaltres els hi donaríem medicaments, i la majoria no estaven malalts i semblava que marxéssin decepcionats pel fet que no els donéssim medicines "quimiques", per sort no va venir cap cas greu. Avui ha estat diferent, també demanaven medicines però quan la María els hi explicava amb quins remeis tradicionals ho podien solventar semblaven satisfets. Avui ha vingut una dona amb una lesió a la pell, a la regió del nas... tenia tota la pinta de ser un carcinoma basocelular,quan li he comentat m'ha dit que a l'hospital ja i havien dit però que com que no tenia els diners per l'operació venia a veure si nosaltres li podiem treure...m'ha fet molta llàstima, l'hem intentat convéncer de que visités el centre públic del poble per veure si d'allí la derivaven a la ciutat però, com he dit abans, em quedo amb el dubte... També hem visitat dones embarassades que venen al control prenatal, és maco i estic apenent moltes coses amb la María.
Bé em sembla que de moment això és tot, aquí ja és negra nit i estic bastant cansada, ens aixequem aviat i també som al llit aviat..., però demà és dissabte i no hem de matinar. Al mig dia anem a casa des veïns a dinar, le seves filles són molt maques i ens han invitat i diumenge ens prenen d'excursió, la gent d'aquí són molt acollidors.
ATENCIÓ, no apte per maniatics...: la Laia i jo ja ens hem iniciat en la medicina tradicional...ahir hi havia un rusc d'abelles a la finestra i la María i el Pedro el van treure, van agafar-ne una part i la van posar a la graella de manera que en sortissin les larves, les van torrar bé i les van salar, diuen que va bé per la vista... i tenen gust a arròs inflat i són molt cruixents! ( sí sí ho heu entès bé, en vam menjar )
Júlia
miércoles, 15 de julio de 2009
El agua y las tierras no se venden, se defienden
Hola a tots
Avui ens hem aixecat a les quatre del matí per, juntament amb molts companys de CEIBA, dirigir-nos una concentració social que ha tingut lloc al punt fronterer amb Mexic de La Mesilla.
La concentració estava convocada per la "Asamblea departamental por la defensa de los recursos naturales" y el "Consejo de los pueblos de occidente por la defensa del territorio", i tenia com a objectiu fer sentir la seva veu en contra de l'actuació governamental en l'explotació dels recursos naturals del país, com són l'obertura de mines a cel obert o la intal.lació de plantes hidroelectiques, i la vulneració dels drets humans al país.
A tot al país s'han dut a terme també altres manifestacions i es comptabilitza que hi han participat un total d'unes 10.000 persones. A la Mesilla no sabem ben bé quanta gent hi havia pero els que hi eren han vingut de totes parts del departament, alguns havent hagut de fer un viatge de fins a 9 hores per assistir-hi. Us imagineu quants de nosaltres assistiríem a una manifestació si haguéssim de fer tot un dia de camí per arribar al lloc on es realitza?
Ha estat un dia molt emocionant, veure a gent de comunitats molt llunyanes vinguts per alcar la seva veu en defensa dels seus drets i de la terra que els permet subsistir és tot un exercici de democracia en un país on fins ara aquesta no ens ha mostrat la seva millor cara.
Si una cosa ens ha sorpres i podem dir que entristit ha estat la inexistent presencia dels mitjans de comunicació. Així actuen aquí: si no hi són ningú podrá saber que ha passat i si ningú ho sap ningú es fa preguntes... així que realment pensem que no sabem fins a quin punt el que s'ha fet avui, com a mínim l'acte a la Mesilla, tindra alguna mena de repercussió en la presa de decisions del gobern o influira en l'opinió pública de la resta del país.
Pengem algunes fotos de la jornada
Laia i Júlia
Avui ens hem aixecat a les quatre del matí per, juntament amb molts companys de CEIBA, dirigir-nos una concentració social que ha tingut lloc al punt fronterer amb Mexic de La Mesilla.
La concentració estava convocada per la "Asamblea departamental por la defensa de los recursos naturales" y el "Consejo de los pueblos de occidente por la defensa del territorio", i tenia com a objectiu fer sentir la seva veu en contra de l'actuació governamental en l'explotació dels recursos naturals del país, com són l'obertura de mines a cel obert o la intal.lació de plantes hidroelectiques, i la vulneració dels drets humans al país.
A tot al país s'han dut a terme també altres manifestacions i es comptabilitza que hi han participat un total d'unes 10.000 persones. A la Mesilla no sabem ben bé quanta gent hi havia pero els que hi eren han vingut de totes parts del departament, alguns havent hagut de fer un viatge de fins a 9 hores per assistir-hi. Us imagineu quants de nosaltres assistiríem a una manifestació si haguéssim de fer tot un dia de camí per arribar al lloc on es realitza?
Ha estat un dia molt emocionant, veure a gent de comunitats molt llunyanes vinguts per alcar la seva veu en defensa dels seus drets i de la terra que els permet subsistir és tot un exercici de democracia en un país on fins ara aquesta no ens ha mostrat la seva millor cara.
Si una cosa ens ha sorpres i podem dir que entristit ha estat la inexistent presencia dels mitjans de comunicació. Així actuen aquí: si no hi són ningú podrá saber que ha passat i si ningú ho sap ningú es fa preguntes... així que realment pensem que no sabem fins a quin punt el que s'ha fet avui, com a mínim l'acte a la Mesilla, tindra alguna mena de repercussió en la presa de decisions del gobern o influira en l'opinió pública de la resta del país.
Pengem algunes fotos de la jornada
Laia i Júlia
lunes, 13 de julio de 2009
El Chuj o Temascal
A Todos Santos també vam poder disfrutar de la sauna tradicional maya. Ens vam dirigir a casa de la senyora Dominga ja que la Luisa ens va recomanar que si ho provavem, que ho provessim allí. Quan vam arribar vam estar una hora ben bona espernat que s'acabés de preparar i vam tenir una conversa molt agradable amb tota la família, que com tothom fins ara aquí, van ser molt amables i ens van oferir café i una Refacción. El Chuj és una sauna pero diferent a les nostres... es tracta d'una cabanya feta d'adobe on a dins hi ha unes brases amb pedres damunt que es calenten, una olla amb aigua calenta per anar fent vapor i un banquet on s'asseu la gent, i deu tenir mig metre d'alcada. Vam estar cosa de 50 minuts relaxades a dins amb el soroll dels animals de fons i finalment...la pluja! qui necessita anar a la dutxa d'aigua freda al sortir si la mateixa naturalesa te la proporciona? com va dir la cunyada de la senyora Dominga..."se van a dar un baño natural de vuelta..." tot s'ha de dir, es van oferir a acompanyar-nos fins al poble amb paraigues.
I fins aquí una altra de les nostres experiencies..aquesta sens dubte molt relaxant...
Júlia
I fins aquí una altra de les nostres experiencies..aquesta sens dubte molt relaxant...
Júlia
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
