Primeres vivències a Cuilco

Hola a tots

Ja estem al poble de Cuilco, més concretament a la Aldea Ixmulej, que és el nostre camp base des d'on cada dia pugem a una comunitat diferent. Vam arribar dimecres després d'estar durant tot el dia en una altra manifestació com la de la Mesilla, però aquest cop es va tallar la Interamericana a varis punts i nosaltres vam estar a nivell del municipi de San Rafael Petzal, com el dia anterior va ser una jornada llarga, calurosa i dura però molt emotiva. Hi havia molta gent i sembla que la pressió del poble va tenir el seus fruits amb la firma d'alguns acords a la capital. Durant la manifestació va aparéixer un noi del poble que sembla que s'havia barallat amb altres nois i portava una ferida oberta al cap i molts cops pel cos, tothom es va amuntegar al seu voltant i la Laia i jo vam anar a veure que passava, i per primera vegada a la vida vaig fer allò de dir, "soy médico" bufff... com que aquell dia viatjavem ho duiem tot i allà enmig de tothom i amb l'ajuda de la Laia li vaig curar una mica la ferida però necessitava punts, el problema és que desconfiaven molt de nosaltres: dona, blanca, mai vista a la zona, no parla Mam... però amb l'ajuda de la gent de Ceiba els hi vam fer entendre que necessitava anar al "puesto de salud" del poble i el vam acompanyar, allà vaig fer la meva primera "intervenció" com a metge...si el pobre noi hagués vist com em tremolava el pols mentre el suturava... però tot va anar bé. La veritat, m'hagués agradat saber si ha evolucionat bé, aquí veus a la gent una vegada i ja està, mai més, i això se'm fa estrany i em preocupa.

Cuilco està en una zona més selvàtica i molt calurosa, com a cada lloc que hem visitat fins ara, el paissatge ens ha meravellat. La casa on estem, que és l'oficina de Ceiba a la regió, està molt bé. La Laia i jo tenim una habitació per nosaltres i a la cuina hi tenim nevera, fet que facilita molt el tema alimentació, conservació dels aliments... i com podeu veure, un ordinador amb internet! això sí que ha estat tota una sorpresa..un ja no es pot escapar de la tecnologia...suposso que el que és més diferent aquí és el lavabo, tenim un pom de dutxa a fora amb una aigua que surt moolt freda, però està molt bé perquè realment la calor apreta i una dutxa freda reconforta, i la letrina, no m'explaiaré en aquest tema...
A la casa durant la setmana hi som 5, Don Xella ( César,però ningú li diu així) que és un dels coordinadors de la regió que a més a més treballa a l'àrea de producció agropecuària, Don Pedro que és el promotor de Salut, María Ramírez, infemera i nosaltres dues. La veritat és que portem molts pocs dies de convivència però estem encantades, ens tracten molt bé, la María és molt dolça amb nosaltres i molt simpàtica i entre tots ens fem unes sopes de verduretes de la zona... feia molts dies que no menjàvem un plat de verdures! la veritat és que aquí s'està molt a gust i ara que ja es de nit refresca i a fora s'està molt bé veient el cel estrellat i moltes cuques de llum! feia anys que no en veia tantes! i, família, m'ha recordat molt als estius al mas...

Aquests dos primes dies hem visitat un parell de comunitats, el primer dia vam anar a la comunitat de "El Tablón" i com que aquesta setmana no tenim el cotxe per nosaltres, ens valem dels transportistes locals que per uns Quetzals et duen al loc i pel mateix preu tens aventura assegurada: anem en aquests cotxes que són com 4 per 4 i que al darrere tenen com una palanagana per posar-hi coses...i allí de peus, ven agafades,ni el Port Aventura! ells ja hi tenen molta pràctica, però nosaltres...

A on fem la reunió s'hi reuneix la gent, pot ser una escola o la casa d'algú, principalment s'hi agrupen dones i nens.
El primer que vam fer va ser presentar-nos, i he de dir que en el moment en que em va tocar a mi em vaig emocionar molt, no sé perquè, però era molt maco estar davant d'aquella gent, tots asseguts en rotllana i amb ganes de platicar amb nosaltres, els que em coneixeu ja sabeu que m'emociono facilment...però en aquest cas penso que estava justificat.
El problema és que la majoria tenen pressa per marxar per anar a cuinar o baixar al poble i voldrien que primer es passés la consulta per poder marxar i costa que atenguin a la xerrada. Quan vam acabar va arribar el moment de passar consulta, jo em pensava que la María i el Pedro aniríen passant i jo doncs els ajudaria o escoltaria..però no, va ser més o menys al revés, jo vaig anar passant consulta i ells em donaven suport a mi, però en fi, ara ja sóc metge no? els llocs on passem consulta són a cada comunitat diferents, ahir va ser una habitacioneta al costat de les aules perquè la xerrada era a l'escola i avui ha estat a dins la casa de la comadrona, damunt del seu llit i amb gallines, pollets i gossos entrant i sortint... i com ens queixem a vegades dels nostres CAPs!

Les sensacions han estat diverses, el primer dia ens vam adonar que la gent que venia, en la seva majora mares que duien els seus nens, pensaven que nosaltres els hi donaríem medicaments, i la majoria no estaven malalts i semblava que marxéssin decepcionats pel fet que no els donéssim medicines "quimiques", per sort no va venir cap cas greu. Avui ha estat diferent, també demanaven medicines però quan la María els hi explicava amb quins remeis tradicionals ho podien solventar semblaven satisfets. Avui ha vingut una dona amb una lesió a la pell, a la regió del nas... tenia tota la pinta de ser un carcinoma basocelular,quan li he comentat m'ha dit que a l'hospital ja i havien dit però que com que no tenia els diners per l'operació venia a veure si nosaltres li podiem treure...m'ha fet molta llàstima, l'hem intentat convéncer de que visités el centre públic del poble per veure si d'allí la derivaven a la ciutat però, com he dit abans, em quedo amb el dubte... També hem visitat dones embarassades que venen al control prenatal, és maco i estic apenent moltes coses amb la María.

Bé em sembla que de moment això és tot, aquí ja és negra nit i estic bastant cansada, ens aixequem aviat i també som al llit aviat..., però demà és dissabte i no hem de matinar. Al mig dia anem a casa des veïns a dinar, le seves filles són molt maques i ens han invitat i diumenge ens prenen d'excursió, la gent d'aquí són molt acollidors.
ATENCIÓ, no apte per maniatics...: la Laia i jo ja ens hem iniciat en la medicina tradicional...ahir hi havia un rusc d'abelles a la finestra i la María i el Pedro el van treure, van agafar-ne una part i la van posar a la graella de manera que en sortissin les larves, les van torrar bé i les van salar, diuen que va bé per la vista... i tenen gust a arròs inflat i són molt cruixents! ( sí sí ho heu entès bé, en vam menjar )

Júlia