De Huehue a Todos Santos Cuchumatan

Hola a tots,
El divendres cap al migdia la Júlia i jo vam decidir, recomanades per Luisa, anar cap al poble de Todos Santos Cuchumatan. Així que motxilla a l'esquena ens vam dirigir cap a la terminal de Huehue per agafar el ruletero que ens portès fins allí.
Al sortir de la ciutat, l'autobús es va començar a enfilar carretera-camí amunt, passant per entre boscos i casetes humils. A mesura que avançavem les vistes des de la finestra s'anavem fent més impressionants. Des d'allí es podia veure tota la vall que hi ha als peus dels "Cuchumatanes". La ciutat de Huehue, i els camps que l'envolen. Poc poc la pluja i la boira es feien més presents, pero tot plegat tenia el seu encant. Després d'una estona de pujada, vam arribar a un altiplà molt bonic, roques negres i prats verds es barrejaven amb les casetes que hi havia pels dos costats de la carretera. També es començàven a veure els vestits típics de la gent de la zona.
Poc després les condicions del camí van empitjorar i els sotracs eren considerables, però va ser divertit. La veritat es que no estavem del tot tranquil·les, però això també li donava certa emoció al vaitge, més valia pensar en positiu... També agraïm la presència a les biodramines que van acompanyar a la Júlia en el viatge!
Al fi vam arribar a Todos Santos Cuchumatán, ja ens començavem a preguntar on deuria d'estar el poble, i... just dir-ho al fons el vam veure rodejat de muntanyes molt altes i emboirades. La primera impressió va ser bona i ens va agradar molt. Un cop allí vam anar en busca de l'hotel que ens havia comentat la Luisa, l'Hotel Mam, en ple centre i amb vistes al poble i a les muntanyes. Allà ens vam relaxar, després d'un contundent sopar a base d'ous amb xoriço, frijoles i tortillas. I es que amb aquest menjar costa trobar a faltar el de casa!!
Al dia següent ens esperava una excursió per les muntanyes dels voltants, acompanyada d'histories explicades per José, que narraven una realitat del passat de Guatemala que cal conèixer, i que la Júlia us explica amb detall.

Després, vam disfrutar del mercat del poble, que s'estenia pels carrers centrals. Tot era moviment, es veia gent de totes les edats amb el vestit tradicional. Els homes amb pantalons ratllats vermells i blancs, camisa ratallada blanca i barret. I les amb els huipils característics i faldilles per sota dels genolls blaves.
Parades per tot arreu, on es venien productes varis, verdures, roba, però la que més ens va cridar més l'atenció, va ser una en que es venien diversos medicaments, pastilles, sobres... com si es tractés d'una farmàcia ambulant, molt soprenent.

I bé, fins aquí la nostra experiència en aquest poble entremig de les muntanyes, que tot i el pas dels anys conserva el vestit tradicional, i que ha lluitat i continua fent-ho per millorar els drets i les condicions de vida dels seus habitants.

Laia