Primer ens va explicar un fet passat l'any 2000 al poble que nosaltres ja haviem llegit a la guia. Resulta que per aquells moments la premsa divulgava notícies de robatoris de nens indígenes per part d'extrangers, fins i tot es parlava d'autobusos fantasmes que anaven a les escoles a recollir nens... la psicosi doncs era important als poblats de la zona. Un dia al poble van arribar un grup de turistes japonesos, gent que a aquesta zona no es veu gaire, anaven amb mascaretes i no es podien comunicar gaire amb la poblacio. A un dels carrers principals del poble hi havia una noieta amb un nen petit carregat a l'esquena que no parava de plorar i un dels turistes el va voler calmar donant-li una golosina, la noia es va pensar que li volien robar la criatura i va comencar a cridar fins que es va acumular una multitud de locals al voltant, i davant la impossibilitat per part de les dues parts d'entendre's, van acabar linxant al turista fins a matar-lo. El José ens va explicar que quan ell es va assabentar de la notícia va anar amb un parell d'homes mes del poble i un megafon a calmar la multitud, va ser massa tard per salvar la vida al turista pero van arribar a temps per protegir a la resta del grup, que dalt de l'autobús ja estaven sent assetjats... explica en José que dies després es veia gent al poble plorant pel que havia passtat i que la població estava molt penedida. Avui encara quan baixen aqui a Huhue es senten dir per part d'altra gent " mata chinos". És una historia molt trista per l'evitable que era.
Camí amunt ens va explicar les migracions de gent de la zona cap a la costa sud per treballar en la temporada del cotó . Explicava com ploren els vells del poble quan veuen marxar les famílies, perque ells ja han viscut aquesta migracio i saben que no reporta res del que prometen. Un cop els convencen de marxar, famílies senceres pugen a camions com si fóssin animals i són duts a les finques del sud. Alla han de treballar de sol a sol i son alimentats nomes amb frijol, veuen aigua que ells mateixos inevitablement contaminem amb les sevs defecacions perque obviamnet no tenen lavabos i molts nens acaben morint. També explicava com, mentres treballen, passen avionetes fumigadores sense tenir en compte que el camp és ple de gent. Logicament els paguen el que volen i com que la majoria no saben ni llegir ni escriure no poden reclamar, i així pagant poc s'asseguren que la gent es quedi més temps a treballar perque amb el que els hi donen no en tenen ni per tornar a l'altipla. En fi una forma d'explotació il.legal que esta passant encara any rere any al país de manera totalment impune.
La població de Todos Santos va patir molt durant la guerra civil, i en José ens va explicar els fets del 1981 que ell va viure en primera persona. Feia anys que la guerrilla preparava gent al poble, feien classes teoriques, parlaven de la teoria marxista, de com s'hauria d'organitzar el país, i en les classes practiques aprenien a utilitzar fusells i a defensar-se; el que al poble no sabien és que l'exercit tenia espies que participaven en totes aquestes activitats. L'any 81 l'exercit va entrar al poble i va dir que volia formar un grup d'habitants perque protegśsin el poble de la guerrilla, a la placa del poble van anar cridant noms i anaven seprant aquests dels altres.. en José ens va explicar que van cridar el nom del seu pare varies vegades pero ell no hi va anar... un cop havien ajuntat unes 100 persones se les van emportar, les van acusar de formar part de la guerrilla i les van torturar fins a la mort. El José explicava que des del poble se sentien els crits de la gent i que un cop morien, l'exercit llencava els seus cadavers al poble, un petit grup als quals acusaven de ser els liders de la guerrilla els van prendre caminant i els van anar torurant fins a morir. A partir de llavors els habitants del poble van fugir. Un grup liderat pel pare de José i altres homes van fugir a refugiar-se a les muntanyes i amb el que cadascú podia aportar van sobreviure una temporada; va arribar pero un moment en que ja no tenien menjar i es van anar dispersant. En José i la seva família van optar per marxar cap a Mexic, pero abans van voler passar pel poble a recollir uns quants diners que els hi quedaven, un cop a la casa la seva mare es va posar a cuinar per alimentar el germa petit que tenia gana i plorava desconsoladament. L'exercit va veure sortir fum de la ximeneia, van anar cap a la casa i va detenir el seu pare davant els plors de tots els fills i les súpliques de la mare, que agafada a les cames dels militars pregava perque alliberéssin el seu marit. Se'l van emportar a un carreró i davant de la seva familia el van torturar fins que i com va dir el José: " hasta que al fin le dispararon en la cara y murió". Ell llavors tenia onze anys i la seva mare el va fer l'home de la familia, onze anys... només era un nen quan va haver de guiar a la seva mare i als seus germans cap a Mexic, on van sobreviure treballant en la construccio i sota grans discriminacions, fins que van poder tornar a Guatemala en el segon grup de retornats que es van organitzar per negociar les condicions amb el gobern i l'ACNUR. Aquí en podeu trobar més informació: http://www.acnur.org/publicaciones/SRM/cap62.htm
En José no va explicar la historia amb dramatisme, i jo tampoc ho prentenc, pero ja que us anem explicant les nostres experiencies, penso que el que ell ens va explicar s'ha de saber. Aquest home ha viscut situacions molt dures durant la seva vida que molts guatemaltecs comparteixen i que malauradament la majoria no coneixem, aqui doncs la nostra primera aportació a donar veu a conflictes que no haurien de quedar enterrats pel pas del temps.L'últim que ens va explicar va ser com entre ell i altres homes del poble van aconseguir prohibir la venta d'alcohol al poble. Abans el carrer principal del poble estava ple de cantines, que fins i tot tenien llits perque els borratxos s'hi quedéssin a dormir... el problema de l'alcoholisme és molt greu a les poblacions de l'altipla i la mesura que ells van prendre a la seva comunitat va ser molt important. El José és professor i veia que molts nens anaven a l'escola i no rendien, quan indagava en el problema s'adonava que molts tenien pares alcoholics i que molts d'aquests nens feia potser dies que no menjaven o els seus pares els pegaven. Van decidir primer dialogar amb les cantines perque els mateixos negocis escollisin a qui venien alcohol i a qui no, pero davant la negativa d'aquests a posar fre a l'alcoholisme, van decidir tirar endevant una consulta popular, que va evidenciar el descontentament del poble pel problema. Tot i aixo l'alcalde, que rebia diners de les cantines, es va negar a prohibir la venta d'alcohol al poble alegant que el consum d'alcohol era molt beneficiós per les dones embarassades!! l'home es devia pensar que fent creure aixo a la gent, aquesta no voldria el tancament de les cantines, pero la gent no estava tant desinformada com l'alcalde es pensava i molts havien presenciat les xerrades que els promotors de salut havien fet sobre el problema de l'alcoholisme...quan van sentir dir aixo a l'alcalde es van indignar molt i van demanar la seva dimissó... al final van aconseguir prohibir l'alcohol i la veritat és que nosaltres hem trobat el poble molt tranquil, dels més nets que hem vist fins ara i amb una gent encantadora i molt acollidora.
Bé ja veieu que la caminata va ser molt enriquidora, la veritat és que el José és una persona amb un passat molt dur, pero amb molta forca i amb ganes de tirar endevant la seva comunitat, i d'explicar la seva historia perque no s'oblidi ni es repeteixi. Estem molt contentes d'haver conegut Todos Santos i la seva gent, sense dubte una experiencia preciosa.
Júlia.
Com va Júlia, som l'Emma Blanco i en Josep Prat. M'han comentat els teus pares que ara que heu arribat, allò primer que heu de fer és conéixer bé la contrada per tal de després arribar a veure bé què necessiten amb més prioritat.
ResponderEliminarEstic segura que és una feina molt maca, alhora que molt dura, però estem segurs que te'n sortiràs! Ànims!
Molts petonets!
Emma i Josep