Hola des de Chaculá

Hola,

Fa ja uns dies que estic aquí a Chaculà i encara no havia escrit res, en part perquè se'm fa molt costa amunt escriure i en part perquè no havia tingut temps. Quan vas a les comunitats tornes tard, i normalment la oficina on utilitzem internet ja està tancada, però bueno ja estic aquí.
La casa de Chaculá, és molt bonica, i té el seu encant: esmorçar amb un cavall al teu costat que s'està menjant l'herba del jardí, sopar veient la posta de sol i un munt de coses més. A altres coses m'ha costat una mica més habituar-me (la letrina per exemple) però no res, amb 4 dies ja està. Ara mateix som 5 persones, Helena, Florian (que marxa demà) Don Chello, Carmen (voluntària espanyola que estarà una setmana) i jo.
Quan vaig arribar a Chaculá vaig pensar que era un poble boniquet, amb el seu encant però també que era pobre i amb molta manca de serveis (i ho és)però quan vas a les comunitats si que veus la pobresa cara a cara. Hi va haver una comunitat (San Jose Frontera) on hi havia un munt de nens petits desnutrits, semblava que tinguéssin 2 anys menys de la seva edat, a mi se'm trencava el cor quan els veia.
Diversos veins ens han convidat a dinar quan anem a les comunitats, estic segura que ens donen el més bo que tenen, encara que tinguin poc.
Aquest dissabte vaig anar amb APROSUVI a fer una donació d'aliments a l'aldea El Olvido. La donació era de MILPA de Burgos per sufragar els desastres que va produir la tormenta IKE l'any passat. Vam estar pràcticament tot el dia, va ser una experiència interessant, la mateixa COCODES de l'aldea té unes normes de qui pot rebre i qui no l'ajuda, hi ha algunes que jo no acabo d'entendre, però són les seves lleis, al final però, tot el poble va rebre l'ajuda.

Aquesta setmana em toca quedar-me a la clínica, perquè tots els promotors tenen un curs de capacitació a Huehue. De fet porto 2 dies malalta, ja he agafat la meva primera diarrea en tota regla! Avui ja és el tecer , espero que s'acabi aviat això! Aquest cap de setmana volia anar a Xela, però amb les condicions que estic m'hauré de quedar a caseta.

Fins aviat

Montserrat