Experiencies d'una metgessa "novata"

Hola a tots,
Ja és cap de setmana i tornem a ser a Huhue descansant una mica. La setmana a Cuilco ha estat molt maca i intensa. Els nostres dies alla comencen ben aviadet, a quarts de 6 les 6 perque sempre tenim una estoneta de camí i s'ha d'aprofitar les hores de sol. No es fa pesat aixecar-se aquí ja que tenim un ocellet que cada dia des de la matinada es dedica a cantar i a donar cops contra la finestra...és com un despertador pero natural.
Aquesta setmana hem visitat un total de 8 comunitats, dilluns i divendres una sola i els altres dies 2. Jo em pensava que la meva tasca seria acompanyar la infermera i el promotor en les seves consultes, pero reulta que el Pedro mai passa consulta en aquest projecte, ell sap fer extraccions dentals i si algú esta interessat doncs practica, pero ara que estic jo aquí van anunciar a les comunitats que hi hauria consulta general i és el que faig jo soleta... Normalment només hi ha un lloc on passar la consulta així que primer passem amb la María les dones embarassades: fem una exploració i unes quantes preguntes i consells...estic aprenent a tocar panxetes i veure la posició fetal, ens trobem dones joves que van pel vuite embaras... i la majoria quan els hi preguntes "la fecha de su ultima regla?" ...diuen " ...saber"!!! i jo i la María ens mirem, respirem profundament i ja no comentem res...
El dimecres a la comunitat de El Rodeo vam anar a casa d'una noia que acabava de donar a llum feia una horeta, el panorama: vam arribar a la casa i a fora hi havia uns senyor borratxo amb dos nens petis ( eren les 9 del mati...) al final vam poder entrar i vaig explorar la nena que a mi em va semblar una mica prematura pero com que mai saben del cert quant temps ha durat l'embaras... la la Laia ens va acompanyar i va al.lucinar amb el bebe, tant petita...em vaig recordar molt del doctor Moralejo i intentava repetir els passos de l'exploració que feiem al rotatori i després vaig inentar explicar, com fa el doctor Papí, el " piel con piel" a la mama, va ser bonic posar-li la nena a prop i veure com es tranquilitzava... per sort el part havia anat molt bé i la mare estava molt bé, de fet em va sorprendre lo bé que se la veia mitja hora després d'haver donat a llum! És molt maco passar consultes i anar recordant coses de les practiques del rotatori, relacionant conceptes i fins i tot recordar coses de les classes teoriques, que sempre penesem que sen's oblida tot tant rapid... tot i aixo moltes de les coses que feiem, com per exemple demanar estudis complementaris i analitiques, aqui no es pot fer i m'enfronto cada dia a unes 40 visites amb el meu fonendo, el frontal ( en molts llocs no hi ha ni llum ) i guants que em vaig emportar de Tarragona, així que també em frustro molt sovint quan veig que he d'enviar a la gent al centre de referencia, que els suposa una despesa extra o quan sé que amb l'exploració que jo els hi puc fer asseguts a una cadira se'm deuen passar per alt moltes coses...

Els primers dies van ser durs en aquest sentit perque molta de la gent que entrava volia o es pensava que jo li regalaria medicines... i jo em trobava davant d'ells havent de fer entendre que no tot necessita una medicina o una injecció ( aquí punxen per tot, fa fredar quan escoltes quantes injeccions de diclofenaco es punxen pel mal de cap o per dolors musculars generalitzats...) que hi ha problemes que també necessiten de canvis que ha de fer un mateix: aquí tothom té dolors a la boca de l'estómac pero és que es posen el chile a cullerades! Així que molts cops se'n anaven de la consulta com decebuts o molestos perque no els hi donava medicaments i la veritat és que aixo em posava trista i em frustrava. Aquesta setmana em van subministrar una caixa de medicaments per poder vendre a meitat de preu a les persones que jo els hi receptés a les comunitats o no tenen ni puesto de salud ni botiquín de la comunitad, ha estat una mica millor perque així ells ho podíen comprar al moment, pero alhora també et trobes en que la gent s'espera que els hi ho regalis. En aquest sentit em sembla molt bé la política de CEIBA, no fan caritat, sino que donen suport al desenvolupament de les comunitats, així els medicaments es venen pero a un preu baix, de manera que amb el que es recull es pot anar renovant la partida, és el que ells anomenen: fondo revolviente. A mi em sembla molt bé. Tenint en compte que realment també és una manera de fer veure a les famílies que s'ha de tenir un racó per situacions d'emergencia i que no tots els diners que entren s'han de gastar. Dient aixo potser pensareu que sóc una mica dura i que si són pobres, com han d'intentar estalviar? pero és que realment sobre el terreny ens trobem amb nens malnutrits que tot el dia mengen bosstes de patates, golosines i demés i aixo també val diners... bé la veritat és que si em poso per aquest camí no sabré parar...pero en alguns moments desespera.

A banda d'aixo anar a les comunitats és molt maco i t'acosta molt a la gent, sobretot a les dones i als nens ja que aquí com que no existeix el parvulari fins als 6 anys les mares van amb els nens a tot arreu. La Laia ja ha explicat les seves experiencies amb el conjunt de la comunitat, les meves són més de cara a consultes i llavors és un tracte més individual i no tant amb tota la comunitat alhora quan es reuneixen i discuteixen temes amb Don Checha que té la capacitat de motivar molt al col.lectiu quan parla, és molt interessant sentir-lo.

Us podria avorrir molt als que no sou metges explicant-vos casos que he vist aquí pero no ho faré...només dir que algunes situacions són dures, quan veus nens petitets que necessiten assistencia o mesures sanitaries que estan a anys llum de poder tenir a l'abast, o persones amb cancers molt evolucionats. No és necessari venir a Guatemala per saber que el nostre sistema sanitari és un bé que molts cops no valorem, pero de tant en tant aniria bé que tothom sabés que hi ha gent que mai a la seva vida s'ha fet una analítica tot i necessitar-la, que encara ara moren moltes parteres per impossibilitat de poder fer una cesarea o que aquí molts diabetics es moren per manca de tractament.

Aquí doncs unes quantes reflexions dels nostres dies a les comunitats, Segurament no podrem fer gran cosa per canviar-ho pero la Laia i jo intentem ser objectives i anar anotant tot allo en el que creiem que s'ha de treballar més o que es podria millorar. Creiem que poster és part del que nosaltres podem aportar, una visó una mica crítica de la situació per poder fer encara més efectiva la feina que CEIBA fa ajudant als qui més ho necessiten en aquest país.

P.D hem visitat les dues comunitats on hi ha els botiquins en que Milpa Tarragona va col.laborar, allí son els llocs on més comode ha estat fer les vistes...hi havia camilla i llum!

Una abracada per tots.

Júlia