lunes, 20 de julio de 2009

La família de la María Inés

Va ser una bona idea quedar-nos a passar el cap de setmana a l'oficina de Cuilco per així conéixer una mica més la zona. Vam tenir la gran sort de conéixer la Susi, una de els noies que viuen a la casa que més aprop ens queda de la nostra. La Susi és una noia de la nostra edat que estudia, treballa i es fa càrrec del seu fill de dos anyets i dels seus germans més petits. Tot i que ella els dissabtes marxa a estudiar a Huhue, ens va invitar a dinar a casa seva amb la resta de la seva família. Dissabte cap a les dotze ens hi vam presentar i vam conéixer a 4 de les seves germanes, a un germà ( en total són 8 ) i a la seva mare. Van ser molt acollidors i la seva mare ens va portar a veure els animals que engreixa per després poder vendre, mentres ens explicava el difícil que va ser amb 8 fills separar-se d'un marit que la maltractava, i que no li passa res pels nens. La María Inés és mestra durant el matí a un poble proper i a les tardes es dedica a cultivar i mantenir els animals per poder vendre i treure una mica de diners. Dissabte es va aixecar molt aviat per anar a comprar un "Pollo criollo" per prepara-nos un caldo deliciós. Es va passar tot el matí preparant el dinar i no ens va deixar ajudar-la, però al final vam aconseguir ajudar a fer Tortillas, bé de fet només va ajudar la Laia...a mi se'm trencaven totes i vaig optar per parar de destrossar el menjar... A l'hora de dinar tant a la Laia i a mi sen's va fer una mica estrany i incòmode veure com els nostres bols sobreixien i tenien qusi bé tot el pollastre... el dinar estava boníssim i compartir-lo amb tots ells va ser una experiència molt maca. Tot i això la contradicció va ser gran: el dia que mes tipes ens hem quedat menjat ha estat el que hem anat a dinar a casa d'una família que ha de fer filigranes per mantenir-se... tota una mostra de generositat de part dels qui menys tenen.
La mare ens va explicar com, a pesar dels pocs recursos que tenen, tot ho dediquen a l'educació, ella té molt clar que el més important és que els seus fills estudin, adquireixin coneixements, i des d'aquets puguin decidir un camí o un altre. El que aquesta senyora fa, com tantes altres mares humils d'aquest món és molt admirable i sense cap mena de dubte una gran mostra d'amor cap a tots i cadascun dels seus fills. I realment això té els seus fruits, són una família molt unida i molt carinyosa, on entre tots es fan càrrec els uns dels altres i es respecten.
Avui ens han portat d'excursió a un poble que es diu Agua Caliente, a més o menys una hora d'aquí, es diu així perquè té unes aigües termals molt calentes ja que surten des d'un volcà. L'excursió ha estat molt agradable, érem uns 10 i altre cop ens han tractat com si fóssim dues més de la família. I la tornada, darrere de la camioneta veient el cel tot estrellat una experiència preciosa. Sense dubte una família a la que no oblidarem quan tornem cap a casa.
Júlia

5 comentarios:

  1. Júlia, un relato maravilloso. ¿Cómo va el trabajo?. Laia, cuéntanos algo.

    Salva
    Milpa-TGN

    ResponderEliminar
  2. Otra cosa, ¿que se sabe de Montse? No nos relata ninguna impresión.

    salva
    Milpa.-GN

    ResponderEliminar
  3. Aqui us adonareu que de vegades es fa estrany que aquells que menys tenen et donen mes, aprofiteu i enriqui-ho-vos de tot allo que anireu veient al llarc de la vostra estada a Guatemala.

    Anims i una abraçada molt forta.

    Paco i Carme

    ResponderEliminar
  4. Una experiència més per no oblidar! que tingueu molt bona setmana noies! per cert, quin temps teniu per allí? a Tarragona no paren de pujar les temperatures...

    Una abrassada,

    Alba

    ResponderEliminar
  5. Hola maques!! Me n'alegro molt que tot vagi tant bé. Júlia, aprèn moltes coses de les comadrones que me les has d'explicar... Gaudiu de l'experiència i seguiu-nos informant.

    Una abraçada,

    istria

    ResponderEliminar