Hola a tots!
ens fa molta il·lusió saber que llegiu el blog i sobretot que ens escrigueu cosetes. Aquesta setmana estem treballant molt i arribem tard a l'oficina perquè les comunitats que anem a visitar estan lluny, el fet de compartir l'ordiandor entre 6 fa que no puguem escriure gaire així que de cara al cap de setmana us posarem al dia de la nostra primera setmana complerta a les comunitats de Cuilco.
Només dir que tot va molt bé, ens està agradant molt el contacte a les comunitats i aquí a l'oficina amb els companys l'ambient és molt maco.
Fins aviat!
Laia i Júlia
P.D que ningú es prepocupi! mengem molt i molt bé!
ens fa molta il·lusió saber que llegiu el blog i sobretot que ens escrigueu cosetes. Aquesta setmana estem treballant molt i arribem tard a l'oficina perquè les comunitats que anem a visitar estan lluny, el fet de compartir l'ordiandor entre 6 fa que no puguem escriure gaire així que de cara al cap de setmana us posarem al dia de la nostra primera setmana complerta a les comunitats de Cuilco.
Només dir que tot va molt bé, ens està agradant molt el contacte a les comunitats i aquí a l'oficina amb els companys l'ambient és molt maco.
Fins aviat!
Laia i Júlia
P.D que ningú es prepocupi! mengem molt i molt bé!
En Milpa sabemos que estais bien y trabajando y eso nos alegra. Me gustaria que si alguna de las dos teneis alguna habilidad para dibujar, aunque solo sean algunos trazos, hiciera algunos apuntes para con ellos poder ilustrar el libro de viaje.
ResponderEliminarHasta pronto pues
Salva
MIlpa-Tarragona
Que bueno que están bien y disfrutsndo la experiencia! Estaremos a la espera de noticias nuevas!
ResponderEliminarNos vemos
Marcos
ens alegrem de que tot estigui sortin bé, anims i endevant que la tasca questeu portan a terme es molt maca.
ResponderEliminaruna abraçada molt forta per les dues.
paco i carme
Hola Júlia
ResponderEliminarT'hi trobaras de tant en tant amb això que tu menges i els autòctons miren... A que et fot!. Espera-t a vegure com la dona mira i l'home menja al teu costat
De totes maneres la seva compensació és molt gran, en veure com unes persones com vosaltres dediquen una part del seu temps a compartir-lo amb ells. Sigueu molt respectuoses (no cal dir-ho), i procureu copsar els detalls subtils d'una relació amb la gent, sobretot amb les indígenes. Pensa que la condició social més baixa en aquest país és ser indígena i dona. Es un mon tan diferent al nostre...
Llegir les cròniques m'ha fet reviure moments intensos a Guate
Salut, i cuidense mucho
Pau Gavaldà
Hola noies!
ResponderEliminarEstic començant a llegir el vostre blog i certament és una passada el que hi esteu donant! Pel que expliqueu també esteu rebent moltíssim, és preciós poder compartir!!!
Seguint els vostres testimonis entren moltes ganes de conèixer aquelles terres i sobretot les gents que hi viuen... Ben aviat me n'hi vaig (en uns dies!!) i reconec que llegint-vos encara m'han entrat més ganes d'anar-hi!
...sembla que hi esteu molt a gust, però si us puc fer arribar alguna cosa només cal dir-ho...
Salutacions i molta sort!
Cris Gavaldà (la filla, sí...)
Per cert, se't deu fer un nus a la gola el primer cop que dius allò de "dejen paso! soy médico!!!"...
ResponderEliminarvalor!
cris
ànims per aquesta setm tan atapeïda! esperem notícies vostres i ens alegrem moltíssim de veure que tot va tan bé!
ResponderEliminarpetonets tarragonins!
Alba