escapadeta

Hola a tots!
després d'uns dies de vacancetes ja tornem a ser a Huhue per dema aviat marxar cap a Cuilco que ja ens esperen a la comunitat de Mujubal.
Els dies passats han estat molt macos i esgotadors, ens hem trobat amb una altra Guatemala, la Guatemala més turística.
Així va comencar el nostre viatge...espero que ho pogueu llegir...



Els dos primers dies la Laia i jo vam visitar Xela. És una ciutat maca i tanquil.la, la veritat és que no ens vam moure gaire del centre, la idea era descansar una mica...pero no vam poder estar-nos de pujar una part del camí cap al volca Santa María i arribar al mirador del volca Santiaguito que esta actiu...i sí, després d'esperar més d'una hora, quan ja recollíem les coses i pensavem en marxar, una mica decepcionades, el Santiaguito va erupcionar i va ser molt maco! De dia no es veu la lava, pero el fum és espectacular, i potser el més impactant és el soroll, com si et trobéssis molt aprop d'un avió en marxa, pero el més maco era la sensació de traqnuilitat que donava la situació, tot i el soroll, veure aquell volca erupcionar envoltat de res més que vegetació i animalons transferia calma i no sé, com una sensació d'estar essent complice de la naturalesa en un moment tant espectacular.




Després de Xela vam agafar un altre ruletero cap a Panajachel, ja situat al llac Atitlán ( per cert no és el més gran de Guate com us vam dir...el més gran és el llac Izabal.) A Panajachel només hi vam estar el temps d'arribar al moll per agafar la llanxeta cap al nostre destí del primer dia al llac, La casa del mundo, un hotel penjat de les roques només accessible per llanxa i amb unes vistes del llac i els volcans San Pedro i Atitlán increibles. Allí ja sen's va afegir la Montse. La veritat és que per la situació, per l'encant de l'hotel, per l'habitació que ens van donar... en un altre país hagués estat un luxe impagable, pero aquí va ser una experiencia fantastica. A la nit vam fer un sopar típic amb tots els hostes, ens vam relaxar en hamaques i el dia seguent ens vam banyar al llac, té unes aigues molt blaves i sembla ben be el mar.

Per mi la millor experiencia al llac és anant amb la llanxeta que et mou d'un poble a un altre, és un viatge molt agradable i les costes del llac on no hi ha cases són encara tant verges, és preciós. Aprofito per dir que cada vegada més me'n adono que Gautemala és un país on la naturalesa hi va deixar alguns dels racons més macos que he vist mai, i aquest llac n'és un, els volcans i la resta de muntanyes que l'envolten fan que un senti com si més enlla no hi hagués res més...és una sensació increible. Pero no tot és tant maco...com sempre la ma de l'home... el seguent poble que vam visitar va ser San Pedro la Laguna, famós per ser un poble que ha acollit molts extrangers que ara hi viuen, molts hippies... musiqueta, festa, bars, i també drogues. El poble en si no ens va agradar, estant construint de manera caotica i no té l'encant que tenen la majoria de pobles que hem visitat a l'altipla, en fi molts extangers i pocs guatemaltecs, com si es tractés d'una república independent dins Guatemala, i aixo a mi no em va agradar gaire.
A Santiago Atitlán hi vam fer una parada breu per anar a veure el déu Maximon. És una figura de fusta vestida tota de corbates i que cada any una cofradia diferent de la zona guarda, aquest any estava ben lluny i vam haver d'anar-hi amb tuc tuc..vam recordar moltes coses de la reunió de Milpa en que l'Elvira va explicar el món maya.

I última parada altre cop Panajachel, sento ser tant crítica, pero Pana esta guanyant punts per convertir-se en el Salou de Guatemala... tot en angles i moltes tendetes d'artesania...ja estem aprenent a regatejar!

Algunes fotos del llac:







Júlia