Avui és diumenge i la Laia i jo acabem de tornar de passar per una experiencia esgotadora...un dia de compres al mercat de Chichicastenango, al departament de Quiché. Jo que ja de normal no sóc gaire d'anar de tendes... doncs al mercat, entre la gentada, els venedors que et van perseguint, el regateig i sobretot els nens petits que et volen vendre qualsevol coseta... estem exhaustes! aixo sí s'ha de reconéixer que hem tornat carregades...
Dema canviem de zona de treball. Aquestes setmanes que queden de feina les passarem a Chaculá. EL poble de Chaculá esta situat més al nord que Cuilco, pero també aprop de la frontera amb Mexic pel municipi de Gracias a Dios., alla j ano é szona Mam, sino Chuj, i pel que ens han explicat trobarem menys gent qu eparli el castella i l anecessitat molt sovint d'un traductor a les comunitats. Alla ens trobarem amb la Monste. Visitarem comunitats de la zona i jo podré també estar a la clínica com a metgessa voluntaria. La veritat és que tinc ganes de conéixer la clínica i veure com s'hi treballa. Com us he explicat fins ara, de la feina feta a les comunitats de Cuilco m'he quedat amb un regust agredolc, no sé fins a quin punt he pogut ser d'ajuda per alguna de les persones que he visitat, o per contrari els he obert un camí (fent un diagnostic o recomanant un tractament)que ells mai podran seguir... és una sensació extranya que tinc ganes de compartir amb la Luisa a la tornada.
L'experiencia esta passant rapid i ja ens queda menys d'un mes per tornar. La despedida de Cuilco va ser trista, és un d'aquells moments en que marxes d'un lloc i saps que, de moment, ja no hi tornaras, i sobretot despedir-nos del Pedro i de la María, la María que ha estat com una mare per nosaltres, ens ha cuidat, ha estat molt carinyosa amb nosaltres i ens ha ensenyat a fer Tamales i Tortillas que de tornada ja cuinarem... en fi una experiencia personal molt enriquidora que tenim ganes de completar amb el pas per Chaculá.
Júlia
L'experiencia esta passant rapid i ja ens queda menys d'un mes per tornar. La despedida de Cuilco va ser trista, és un d'aquells moments en que marxes d'un lloc i saps que, de moment, ja no hi tornaras, i sobretot despedir-nos del Pedro i de la María, la María que ha estat com una mare per nosaltres, ens ha cuidat, ha estat molt carinyosa amb nosaltres i ens ha ensenyat a fer Tamales i Tortillas que de tornada ja cuinarem... en fi una experiencia personal molt enriquidora que tenim ganes de completar amb el pas per Chaculá.
Júlia
Ànims per aquesta nova experiència!les despedides sempre són tristes quan has estat tan a gust en un lloc i la gent t'ha acollit amb els braços oberts, però heu d'estar contentes de tot el que heu fet amb ells i per ells durant aquest mes i aquest és el millor records que us en pot quedar. Sempre ens agradaria poder fer més i solucionar més coses, però qualsevol aportació és benvinguda així que Júlia t'has de sentir orgullosa d'haver pogut ajudar. Els que vinguin darrere teu ja tindran un pas més fet!
ResponderEliminarA la tornada ja ens fareu una demostració de com fer Tamales i Tortillas i ja ens ensenyareu tot el que us heu compraaat =)
Petonets!
Alba
Noies! penseu que mai marxareu del tot, sempre us quedarà el record i segur que ells tampoc us oblidaran.
ResponderEliminarMolts ànims per la recta final, sembla increïble que ja hagi passat més d'un mes...
Molts petonets!
Aurèlia