Primer comiat

Ahir va ser l'últim dia de treball a les comunitats de Cuilco i també l'últim dia amb Don Pedro i Maria als qui hem agafat carinyo durant aquestes setmanes de convivencia i treball.
Durant la setmana hem visitat diferents comunitats, dues de les quals ja haviem visitat amb anterioritat i com va dir la Júlia ens vam despedir sense saber si tornarem a veure mai aquelles cares i amb la incertesa de si les condicions de vida milloraran.
A poc a poc em vaig familiaritzant amb el treball a les comunitats i se'm fa més fácil tenir contacte amb la gent. Al principi m'era difícil iniciar una conversa i encara més parlar sobre problemes que afectessin a nivell personal o comunitari, potser perqué la meva posició era distant per manca de confianca i desconeixement de l'entorn i la cultura i també perqué el fet de ser de fora també crea barreres.
Durant aquests dies en els que el contacte amb les persones ha estat més directe, algunes han explicat problemes que tenen en el dia a dia, problemes d'alcoholisme per part de marits i fills, maltractaments a la llar, i alguns nens amb discapacitat els quals necessitarien un atenció especial que no rebran mai, i en veure aixó et preguntes quin futur li espera a aquestes persones en les comunitats, que será d'ells a mesura que passin els anys.
Com a persona i treballadora social sense experiéncia, comparteixo amb la Júlia el sentiment de frustració que provoca trobar-se davant d'aquestes situacions. Necessitats expressades i d'altres que es fan evidents, en les que t'agradaria canviar moltes coses peró que al voltant hi ha masses barreres, económiques, culturals, polítiques, etc, que dificulten aquesta tasca. Per aixó durant les xerrades remarquem el tema de l'educació, que la informació i orientacions que es donen es transmetin a la resta de la comunitat, sobretot als nens, ja que ells són el futur, perqué creiem que és el primer pas per fer possible aquest procés de canvi.

Laia